LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Miquel Bernadó 07-01-2008
L’Auditori, 6 de gener de 2008

Gran concert el 6 de gener a a l’Auditori de Barcelona. Dos obres al programa: Obertura Coriolà de Beethoven i 4ª Simfonia “romàntica” de Bruckner. I una orquestra sorprenent al seu servei: la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) sota la direcció del suïss Karl Anton Rickenbacker. Una JONC que ja és una esplèndida realitat i que està a punt de celebrar el seu 15è aniversari amb la preparació a l’estiu dels monumentals Gurrelieder de Schönberg. Una obra que requereix una plantilla descomunal i que reunirà forces tant dels grans com dels alevins de la JONC juntament amb reforços de la JONDE. Tots sota la direcció de Josep Pons. Un autèntic esdeveniment que ha estat possible desprès de 15 anys de treball tant intens com imprescindible sota l’encertat criteri d’en Manel Valdivieso i el seu equip de professors i col·laboradors. Un Valdivieso pletòric de satisfacció que ens va anunciar que després de vàries temporades dedicades a l’orquestra clàssica s’iniciava amb el concert del diumenge un periode d’aprofundiment de l’orquestra romàntica, dels romanticismes en el sentit més general de terme.
Només alguns núvols negres a l’horitzó: quin serà el futur professional d’aquests joves però ja bons músics en un país tant petit (musicalment) com el nostre? Sempre els resta l’emigració, però per als que prefereixin viure i treballar aquí, i optin per a camins diferents del socorregut ensenyament,.... on son les orquestres (grans, petites, de cambra,de teatre,...), on son els grups instrumentals, on son els escenaris que els hauran d’acollir? On és el públic que valorarà les seves interpretacions? Perquè no hem pensat encara en posar en marxa una orquestra de la CCRT (TV3, vaja)? Alemanya n’està ple d’orquestres “de la ràdio” (Rundfunk) que sovint aborden repertoris poc trillats. Perquè vàrem deixar morir iniciatives tant essencials com l’Orquestra de Cambra del Lliure?
Masses interrogants, uns media ocupats en glorificar les músiques més industrials i els ídols més comercials, i un potencial de joves músics que empeny i empeny.
Difícil equació. Molt difícil.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...