LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
La meva veu
Bernat Dedéu 07-01-2011
Josep Carreras, tenor. Sabina Puértolas, soprano. Orquestra Simfònica del Vallès. David Giménez Carreras, director.
Palau de la Música, 21 de desembre de 2010
Aquesta és la meva veu. Quan escric aquesta crítica que no n'és gens, no recordo gaire bé les àries que ha cantat Josep Carreras fa tot just unes hores al seu ja tradicional concert de Nadal de Palau 100. Efectivament, avui no he escoltat Un rève de Grieg, o L'ultima canzone de Tosti. Simplement, he vist caminar a la meva veu, he escoltat a la meva veu intentar dissimular algun agut al qual ja no arriba, mentre l'apiana amb dissimulada traça, tot plegat amb un repertori que és a anys llum del que ha fet gran a la meva veu. Això ho sabem tots, i no cal gaire comentari ni esforç per capir-ho.
Només he volgut sentir-la de nou. Diguin el que diguin, i mitomanies a banda, conserva encara el timbre més preciós de la segona meitat de segle, que no és poca cosa (i la tindria en millor estat si no hagués perseguit a companys il·lustres, interpretant rols que no li tocaven...). He intentat caçar alguna nota perduda, i encastar-la a les que tinc guardades al timpà; comparar-les amb aquell Don José, o amb aquella immensa Lecouvreur; intentar veure si -de sobte- se m'apareixerà alguna nota com aquelles. L'instrument està fatigat, de tantes hores d'emprar-lo. Però, de tant en tant, per sorpresa, li torna a sortir la veu, i el paio encara arriba a l'última fila del Palau. Aquesta és la meva veu. Vella, però meva.
Quina enganyifa de text, diran vostès; m'he de guanyar el sou. Valgui quelcom aproximat a una crítica. "Carreras va estar molt ben acompanyat per la soprano Sabina Puértolas, que va exhibir molt bon gust a l'Ave Maria de Caccini, amb un apianament fantàstic dels aguts. David Giménez Carreras va dirigir de memòria una orquestra que ja té apamada i que va esculpir amb energia l'arxifamós Früjlingstimmen de Johann Strauss II. El públic -que no va arribar a omplir la sala- tampoc no estava per gaires subtileses, i va allargar el concert amb un total de cinc bisos, entre els quals destacaven White Christmas i l'arxisuat Santa Nit." Mare meva, quina enganyifa de crítica i quin llenguatge més cursi (tot i que, ben mirat, s'assembla bastant a la que fan molts companys...).
Però, durant tot el concert, insisteixo, jo només sentia la meva veu. Fatigada, però meva. Vella. I meva.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
