LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
La nova cara de la cobla
Gemma Solés 09-02-2010
Pastora Soler
Sala Luz de Gas, 5 de febrer de 2010
Assistir a un concert d'una artista gairebé desconeguda (per mi mateixa, més que a nivell popular) implica sempre córrer riscos. I ser un crític arriscat implica al mateix temps la voluntat de deixar-se sorprendre, i l'estar disposat a conèixer coses noves. L'experiment, però, sempre et pot sortir malament.
Una sala plena de gom a gom d'un públic cridant "guapa, guapa - ole, ole" i una jove, bonica i vocalment dotada pèl-roja amb el "poderío" vocal d'una autèntica "coblera" de la talla de Rocío Jurado o Isabel Pantoja. Nova fornada de la passió surenya i de la sobre actuada interpretació de la sang andalusa a cavall entre el flamenc, la sevillana, la cobla i el pop.
Una cançó i el doll de veu queda patent a la sala; dues i la sensibilitat vocal es fa notar i toca cada espectador; tres i de nou la gràcia de Pastora Soler i el seu "artisteo" no deixa dubte de la seva herència de les grans del "cante sureny"; quatre, la cosa es comença a posar repetitiva i excessivament ensucrada; cinc i em sembla que aquesta cançó ja l'ha tocada; sis i l'avorriment em comença a donar peu a aixecar-me discretament i acostar-me a la barra; set i l'artista es canvia el sexy vestit de lluentons per donar pas a una imatge més sevillana amb un vestit llarg i vermell passional... De nou el públic s'aixeca i hi torna: "guapa guapa - ole ole".
Amb moments intimistes de veu i piano, on la cantant va deixar lluir un potencial poc usual en una veu tan jove com la seva; d'altres d'aire aflamencat amb el típic format de semicircumferència format per guitarra, cajón i cors; o amb els moments més pop on es veia especialment entregat el baixista, Pastora Soler va anar teixint un directe que va semblar deixar molt satisfet al públic, mentre que no a una servidora.
Si bé reconec en una veu com la seva la força i la virtut de la cançó espanyola, i en la seva posada en escena una gràcia innegable, també crec que interpreta un estil una mica caducat i massa ensucrat, on les lletres es fan repetitives i avorrides, i on els seus discursos recorden massa a altres estrelles de la cobla espanyola. No es pot dir que el pop aporti un punt de modernitat al seu estil, tot i que potser el secret de tenir un públic tan fidel i agraït sigui l'arrelament a la cultura coblera i surenya, o els ja nou discos que la cantant de trenta un anys acumula a la seva discografia i que són una prova prou contundent de la seva acceptació popular.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
