LPC3

Direcció: Mike Johnson i Tim Burton.
Països: USA i Regne Unit.
Any: 2005.
Duració: 76 minuts.
Gènere: Animación, comedia.
Doblatge original: Johnny Depp (Victor Van Dort), Helena Bonham Carter (La novia cadáver), Emily Watson (Victoria Everglot), Tracey Ullman (Nell Van Dort/Hildegarde), Paul Whitehouse (William Van Dort/Mayhew/Paul el maitre), Joanna Lumley (Maudeline Everglot), Albert Finney (Finis Everglot), Richard E. Grant (Barkis Bittern), Christopher Lee (Pastor Galswells), Michael Gough (Elder Gutknecht).
Guió: John August, Caroline Thompson i Pamela Pettler; basada en els personatges creats per Tim Burton i Carlos Grangel.
Producció: Tim Burton i Allison Abbate.
Música: Danny Elfman.
Fotografia: Pete Kozachik.
Muntatge: Jonathan Lucas i Chris Lebenzon.
Disseny de producció: Alex McDowell.
Direcció artística: Nelson Lowry.


Crítica:

Si barregéssim la creativitat visual de “Pesadilla antes de Navidad”, el terror gòtic de “Sleepy Hollow” i l’humor negre i burleta de “Mars attacks”, ja tindríem una bona mostra de l’esperit que desprèn “La novia cadáver”. L’última obra de Tim Burton és un magnífic divertimento, un producte d’entreteniment intel·ligent i juganer, farcit d’humor macabre i imaginació desbordant, marques de la casa. Basada en un conte rus del segle XIX, “La novia cadáver” narra les aventures d’un nuvi bonàs i maldestre que, poc abans de casar-se, desperta per error a una núvia morta, amb qui s’haurà de casar. Al trepidant ritme que marca la partitura de Danny Elfman – que és a Tim Burton el que John Williams a Steven Spielberg - el jove protagonista es veurà empès a decidir entre el món dels vius i el dels morts, entre l’amor per la seva núvia viva i la compassió per la seva núvia morta.
El cinema d’animació és terreny abonat per a la prolífica imaginació de Tim Burton. Mitjançant la tècnica de filmació anomenada stop motion - en la que es filma objectes reals fotograma a fotograma -, el genial director el·labora un conte per a grans i petits (el cert és que el disfrutaran més els grans que els petits); una fàbula romàntica, que conté també moments d’autèntic terror. Els nombrosos recursos visuals i narratius del film ens permeten gaudir d’enginyosos personatges (el cuc que viu dins l’ull de la morta és impagable). D’altra banda, el concepte de la mort com a quelcom festiu i alliberador és recurrent a la filmografia de Burton – “Bitelchús”, “Big fish”,… - i “La novia cadáver” no és una excepció: el món dels morts és una festa perpètua, un món colorista i ple de música. En canvi, el món dels vius, ambientat en l’època victoriana, és gris i lineal, i la gent viu encotillada per l’estatus social.
Al fabulós exercici visual a càrrec de l’equip tècnic, hi hem de sumar el triangle interpretatiu format per Johnny Depp, Helena Bonham Carter i Emily Watson. A més, també hi posen la veu noms il·lustres com Albert Finney o Christopher Lee. L’únic inconvenient de la pel·lícula és la seva duració, excessivament curta. Malgrat això, “La novia cadáver” és una veritable delícia del cinema d’animació; una proposta fresca, divertida i de qualitat.