LPC3

Òpera Thaïs, de Jules Massenet, en versió concert.

Repartiment:
Athanel: Franck Ferrari, Nicias: Josep Bros, Palémon: Stefano Paltchi, Un servent:Luis Cansino, Thaïs: Renée Fleming, Crobyole: Olatz Saitua, Myrtale: Marina Rodríguez-Cusí, Albina: Francisca Beaumont, L'encisadora: Sandra Pastrana.
Direcció musical: Andrew Davis,Concertino: Kai Gleusten.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.



El que es va viure la tarda del 8 de juliol va ser realment la Thaïs de Renée Fleming i no la de Jules Massenet. S'esperava amb una gran expectació l'aparició de la soprano Nord-americana, ja que és una de les poques Dives (amb tot el que comporta aquesta paraula) que queden al segle XXI.
Nomes trepitjar l'escenari va haver una part del públic que va començar a aplaudir mentres sonava la música. Que hem de dir a aquestes altures de la soprano que no es sàpiga ja? ben poca cosa, nomes quan va aparèixer va semblar que s'havia encès una llum degut a la seva gran presència escènica. Posseeix una veu fantàstica amb un timbre envellutat i ben projectada en tot moment, és una cantant que s’entrega en cos i ànima amb el que esta cantant i que converteix qualsevol frase musical amb una exquisides, és una dama del cant.

De la resta del repartiment hem de destacar contundentment el tenor Català Josep Bros; l'evolució d'aquest cantant des de que va començar a sigut més que notable, ja que va començar com un tenor mes lleuger, en aquets moments l'evolució de la seva veu s’està decantant cap el lirisme en tots els aspectes; volum de veu, línea del cant , cos i ampul•lositat, tot un luxe, i que també posseeix una gran entrega i emotivitat al cantar ( llàstima que el paper en aquesta òpera fos tant escàs ).

Va haver una substitució en el paper del baríton Thomas Hampson provocant una verdadera llàstima al no poder gaudir d'aquest gran cantant ja que el seu personatge en duració potser es el mes llarg de l’òpera. Va ser substituït per el baríton Franck Ferrari que a la primera part va cantar correctament amb la diferencia de la segona que es va entregar totalment al seu personatge i amb una emissió de la veu notable. Cal destacar la intervenció del sempre bon fer de Stefano Paltchi.
Correctes les intervencions de Olatz Saitua, Marina Rodríguez-Cusí, Luis Cansino, Francisca Beaumont i el brillant timbre de Sandra Pastrana.

Hi ha un moment molt important i conegut en aquesta òpera que no es pot passar per alt com es la "meditació de Thaïs" interpretada fantàsticament pel concertino Kai Gleusteen; en tot moment amb un so molt acorat, amb unes dinàmiques molt ben dites, amb una emoció encertada en tot moment i dirigida amb sensibilitat i forca com tota l'obra per la batuta de Andrew Davis.