LPC3

EE.UU & Francia/2006/Digibeta/105’

La crua realitat del gueto i la violència són els trets característics de la Jamaica actual, on la música, més que mai, ha esdevingut un vehicle reivindicatiu. El documental de Laperrousaz, que va ser introduït per l’autoritat en música jamaicana, Dj. Ragnampaisser, és un cant a la llibertat, als drets humans i una protesta ferm contra la opressió que pateix la comunitat negra a Jamaica.

Passant per les diferents expressions musicals que conviuen actualment a l’illa, el documental ens permet comprendre l’evolució natural que ha tingut lloc des del reggae fins al dance-hall i les influències provinents del hip-hop, el funk i el soul que reben tots dos estils. Aquests gèneres aparentment confrontats, parlen del mateix: de la lluita contra l’esclavitud i el racisme, que es remunta a més de 400 anys enrere. Podem pensar que la música que es produeix avui en dia, principalment el dance-hall, no té res a veure amb el reggae de la panafricanització de la dècada dels anys 70, però la realitat és que la llavor dipositada per Bob Marley fa gairebé 40 anys, nodreix el panorama musical actual. El contingut poètic que proferia l’artista a les seves cançons, es veu transformat ara en lletres estripades, plenes de violència i de sexualitat explícita; però ambdues expressions denuncien un món en el que l’esclavitud psicològica és una eina cada cop més poderosa que condueix a la població jamaicana cap a un estat d’angoixa, desencadenant tragèdies irreversibles en molts casos.

Tal i com es demostra al documental, Jamaica és el país amb l’índex de delinqüència més elevat de tot el món. L’extrema pobresa i la fam que s’hi donen al gueto, contrasten amb la constant promoció d’armes que promou el comerç, convertint-les en una eina que es troba a l’abast de qualsevol amb molta facilitat. La desesperació es transforma en violència gratuïta que està esdevenint la principal causa d’auto-extermini de la població negra a Jamaica. Enfrontant aquest panorama ple de virulència arrelada, es troba la música, que actua de salvavides i d’element unificador. Els jamaicans comparteixen una identitat reflectida en la seva expressió musical, que està sempre present a la vida quotidiana i amb la que intenten guarir-se i retrobar l’esperança mitjançant ritmes frenètics, una forta desinhibició sexual i el contingut irreverent de les lletres.

“Made in Jamaica” és, sens dubte, una antologia socio-musical imprescindible que no deixa indiferent a ningú; amb testimonis de grans figures com Gregory Isaacs i Bunny Wailer i dels relleus actuals del dance-hall, entre els que destaquen Elephant o Lady Saw; però sobretot: música, molta música.