LPC3

Solistes:
Cécile De Boever, soprano
Rocío Martínez, soprano
Cristina Piperno, soprano
Francisco Corujo, tenor
Maurizio Graziani, tenor
Carles Daza, baríton

Stanislav Anghelov, piano

Assessorament musical i presentació: Jaume Tribó

Escenes d’òperes d’Umberto Giordano: Siberia, La cena delle beffe, Mese Mariano, Il Re, Il Voto, Madame Sans-Gêne, Marcella i altres.

“Vassili! de Siberia

Cocktail
Gerbes de Feu

“E poi mi piace” de Madame Sans-Gêne

Per non soffrire
Carrillon de Noël
È l’april che torna a me

Sei liriche per canto e pianoforte
Se tu sapessi
L’ami?
Queste parole
Canzone araba
Tu sei il cielo
Ecco l’april

“Ed a qualcuno avete mai pensato” de Mala vita
Entrata di Giove, canzonetta celeste e terzetto de Giove a Pompei
Racconto di Carmela de Mese mariano
“O Gesù mio d’amor” de Il voto
“In un mattin sereno” de Il re
“Dolce notte misteriosa” de Marcella
“Che? Voi! Messere!” de La cena delle

Umbracle de les rareses, el Foyer i els concerts imaginats per el seu assessor musical, el mestre Jaume Tribó, van tancar el mes Giordano al Liceu, amb el concert anomenat L’altre Giordano.

No és que és parlés d’un bessó del compositor de l’Andrea Chénier, òpera amb la que s’ha inaugurat la temporada operística 2007-8 a la sala gran, sinó una referència als altres títols de les òperes del compositor italià, que son ben desconegudes pel públic.

En la seva recerca entre paleontològica i d’investigador del repertori amagat per la pols de l’oblit, l’arqueòleg Tribó va presentar amb la seva dialèctica amena i docta tot un recital farcit de tots els títols operístics trobables d’Umberto Giordano. Ambiciós i documentat, les peces van ser interpretades per cinc cantants i l’acompanyament al piano del mestre Stanislav Anghelov.

Veritables forces vocals devien ser els intèrprets que van estrenar aquestes partitures del postverisme italià, ja que títols com la suggerent Siberia (títol favorit del propi compositor) i el duo seleccionat, “Vassili!” encetà el programa amb incandescències sonores de veritable tour de force. Els cantants en aquest cas, la soprano Cristina Piperno i el tenor Maurizio Graziani van fer literalment el que van poder, amb una tessitura terrible, i això que es van “estalviar” la densa orquestració que en una sala d’òpera encara ha de sonar més inclement.

Els títols es van anar mostrant en le prestacions del tenor Francisco Corujo, amb l’interessant duo de Madame Sans- Gene, on Corujo, emergent tenor canari va presentar les seves credencials vocals, color ben timbrat, aguts impostats i ferms i una línea de cant menys treballada que s’ha de polir amb una millora del fraseig i la dicció.

Cécile De Boever, va ser junt amb el baríton, la veu més tendre, càlida i de bon material del vespre. Amb un cos considerable de lírica amb ribets dramàtics, un bon legato i una classe interpretativa elegant, De Boever, matisà amb estil les boniques cançons de Giordano.

Rocío Martínez va lluir-se de valent en la seva aparició estrella, en “In un mattin sereno” de l’òpera Il Re, on les ascensions a la zona aguda, dibuix de la coloratura i figures ornamentals de dificultat extrema, van ensalçar la seva petita figura com tota una Zerbinetta alla italiana. A més demostrà la seva íntima musicalitat en els bombonets de minicançons que interpretà en la primera intervenció.

Carles Daza, el jove baríton de Barcelona (Premi Manuel Ausensi 2006), va demostrar la seva clase canora. El color melós, el fraseig polit i tendre sumen a un timbre envellutat una veu molt agraïda d’escoltar. Daza prestà la seva dicció neta i entenedora en la cançó “Se tu sapessi” demostrant elegància i també aguts ben col·locats i segurs en la peça final a trio de l’òpera La cena delle beffe junt amb uns més centrats Piperno i Graziani.

Stanilas Anghelov va digitalitzar amb cura en els detalls, acompanyant sempre amb atenció els intèrprets, fins i tot en els oblits, demostrant la seva finor escolàstica, musicalitat i expressivitat contagioses.

Quasi dues hores d’immersió en l’apassionant món de les òperes oblidades, el públic aplaudí amb ganes, conscients d’haver sentit fragments de títols que rarament tornaran a trobar en un concert. I es que l’assessorament del mestre Tribó és d’autèntic expert d’Òpera Rara. Per quan un programa signat per l’il·lustre segell?