LPC3

L'Amour - la Danse

Coreografia: Maurice Béjart
Director artístic: Gil Roman
Vestuari: Henri Davila
Realització de la il·luminació: Dominique Roman i Denis Foucart
Cos de dansa del Béjart Ballet Lausanne
Música enregistrada: Igor Stravinsky, Hector Berlioz, tradicional del Txad, Anton Webern, Richard Heuberger, Gustav Mahler, Mikis Theodoraksi, Charles Gounod, Jaques Brel, Kudsi Ergüner, Vincenzo Bellini, Le Cheikh Imam, Queen, Johann Strauss, U2.


Maurice Béjart és i serà conegut com un dels genis i creadors de la dansa de la segona meitat del segle XX. Un segle XX que políticament està marcat per les conseqüències de les dues guerres mundials i per la pugna entre comunisme i capitalisme com les ideologies articulatòries del món i, artísticament, pel desplaçament de l'avantguarda cap als Estats Units i l'americanització de la cultura europea.

Aquestes son paraules d’Omar Khan sobre Béjart:

L'obra d'un creador és un laberint on es pot perdre si per casualitat s'aventura dins aquesta màquina per remuntar el temps.
Per tant, m'he deixat agafar de la mà i he embarcat cap a Citera amb Romeu i Julieta, aquesta parella que simbolitza l'Amor, i la Dansa, en un viatge a la recerca del temps guanyat.
Gràcies per acompanyar-m’hi, " L'Home sol" necessita la vostra atenta Amistat per evitar les ombres del passat, un passat que gràcies a l'amor resta...Present

L'Amour-la Danse va ser creat per Béjart com si sentís la imminència de la seva pròpia mort, i va decidir mirar enrere i passar revista remuntant-se a l'any 1959, en què era un jove inexpert, inquiet i creatiu que va reunir un batalló de ballarins i els va acoblar en les notes crispades d'Stravinsky en "Le sacre du printemps", potser l'obra més emblemàtica de tota la seva carrera, i a partir d'aquest fet va construir una peça nova amb bocins dels seus millors treballs. Així doncs L'Amour-la Danse és una coreografia que vol ser totes les seves coreografies a l'uníson, una selecció de catorze moments clau de la seva àmplia i aplaudida trajectòria, en la qual mostra totes les seves facetes i exposa totes les seves inquietuds sobre la dansa, però també sobre el món, sobre la vida i l'existència...

És un espectacle on hi han totes les musiques que el varen fer gaudir i tot que diferents unes de les altres, en totes elles es pot rastrejar la petjada de la seva manera escènica de dir i, més important, s'hi poden llegir els impulsos que sempre el van empènyer a crear.

Estem davant d’una obra de realment bona dansa en tots els sentits, ja que és un espectacle molt brillant i gaudeix de moments molt espectacular amb una qualitat excel·lents en les seves coreografies, jugant en tot moment amb les figures dels cossos dels ballarins creant unes formes molt harmonioses, originals i alhora molt plàstiques. Béjart destaca per la manera tant especial que té de moure el seu cos de ball sempre simètric i en massa, creant remolins impossibles que encara avui en dia sorprenen amb la perfecció que ho va crear en el seu moment amb el seu definit estil neoclàssic.

Sorprèn també la manera que té d'enllaçar una escena amb una altre amb tanta naturalitat i fluïdesa, ja que no tenen res a veure ni coreogràficament ni musicalment i, una cosa que vull ressaltar de la musica que justament fa servir Béjart, que és la diversitat d'estils musicals que utilitza, passant per la clàssica fins a la moderna i que és realment genial, ja que no hi ha cosa millor que veure dansa clàssica amb musica de Queen i U2 contrastant amb Berlioz, Bellini o Stravinsky, és realment fantàstic!!

És tanta la qualitat que hi ha a sobre l'escenari... que ho aborda tot passant per un vestuari molt acorat en colors, formes i harmonia demostrada els uns amb els altres. La llum també està molt encertada en tot moment creant tota l'atmosfera i l'essència necessària del que s'està dient.

El cos de ball i solistes són tots excel·lents ballarins, del primer fins a l’últim, tant per la tècnica com per la interpretació, creant uns moviments d’exquisida qualitat i, alhora, aportant tots ells una gran comunicació amb el públic, ja que es nota que entre ells hi ha una gran comunicació, bon feeling i una bona feina entre ells cuidant cada detall al màxim. Tot això fa que aquest espectacle, gràcies a les coreografies del gran Maurice Béjart en mans del seu actual director artístic Gil Roman i tots els ballarins, sigui un plaer per a tots els sentits sense excepció de cap d’ells.