LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
L´Ape Musicale. En ocasió de Le Nozze di Figaro
Ofèlia Roca 12-11-2008
Foyer del Gran Teatre del Liceu, 12 de novembre de 2008
Música: Antonio Salieri, Vicent Martín i Soler, Giuseppe Gazzaniga, Wolfgang Amadeus Mozart, Domenico Cimarosa, Giuseppe Giordani i Angelo Tarchi
Bonairo, poeta: Paolo Bordogna, baríton
Zuccherina, diva de l’Òpera de Viena: Jacquelyn Wagner, soprano
Farinella, diva i rival de Zuccherina: Auxiliadora Toledano
Brunetto, divo de l’Òpera de Viena: Borja Quiza, baríton
Don Capriccio, divo de l’Òpera de Viena: David Alegret, tenor
Cecchina, cantant amateur i neboda de Bonairo: Anna Tobella, mezzosoprano
Direcció musical: Satiago Serrate
Orquestra de l’acadèmia del Gran Teatre del Liceu
Clave i assistent musical: Mark Hasting
Assessorament musical i moviment escènic: Miriam Grau
Primerament vull felicitar al Liceu per recuperar aquesta interessant i curiosa obra puzle-pastitxo de l’època de Mozart. La seva intenció originària va ser la de jugar amb els moments àlgids de les òperes del moment pel simple entreteniment dels ciutadans de la època. Aquestes obres explicaven la historia interpretant-la amb la col·laboració d’uns personatges realment molt ben descrits i interpretats.
Paolo Bordogna va ser un mestre de cerimònies perfecte, amb un gran sentit actoral buffo demostrant una veu potent i ensinistrada al màxim, ja que demostra ser molt brillant, amb una riquesa extrema de timbre, amb una tècnica segura i amb molt bon sentit mozartià.
La Zuccherina de Jacquelyn Wagner va ser durant tota l’estona molt elegant escènicament i vocalment, ja que posseeix una veu molt interessant i de ric timbre acompanyada d’una molt bona musicalitat.
Farinella va estar interpretada per una graciosa Auxiliadora Toledano però amb un excés de coqueteria que va provocar que fregués una mica el vulgarisme... massa picant... ja que és una cantant amb molt bona musicalitat, bon gust i que posseeix una bona tècnica vocal amb una veu molt homogènia en tots els seus registres.
Borja Quiza va resultar ser un entregat Brunetto amb un excés de sobre actuació però amb molt bona veu i amb molta seguretat tant musical com de projecció vocal.
El Don Capriccio de David Alegret va ser molt segur escènicament i amb una veu brillant i molt bon legatto, però amb alguna dificultat amb la emissió de alguns aguts.
Finalment la Cecchina d’Anna Tobella va ser interpretada amb un veu esplèndida de bonic timbre i d’excel·lent musicalitat. Amb un veu molt equilibrada en tota la seva tessitura i molta plasticitat teatral.
La part musical va anar a càrrec d’un segur i precís Santiago Serrate que va controlar la situació en tot moment i que l’orquestra de l’Acadèmia del Liceu va respondre amb tota correcció.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
