LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
L'autèntica i tòrrida història de Cuba
Gemma Solés 29-03-2011
Omara Portuondo i Buena Vista Social Club
L'Auditori, 10 de març de 2011
Va ser una nit molt especial a l'Auditori. L'elegància inundava la palestra i les llums de la sala emfatitzaven la pulcritud de l'estètica, mentre els músics lluïen una execució immillorable de cada clàssic del 'son' cubà.
Vam trobar a faltar a Barbarito Torres, substituït pel gràcil marit de la reina del 'filin', el tres cubà Papi Oviedo. Però com sempre, l'Orquestra brillava amb el bo i millor de Cuba en quant a erudits d'estils com el danzón. Amb el pes ara més repartit entre Idania Valdés, filla del percussionista Amadito Valdés i cantant que bé podria ser contorsionista -per la lleugeresa dels seus malucs i les seves serpentejants cadències sensuals- i Carlos Calunga, a qui Jesús Aguaje ja no aconsegueix contenir, l'Orquestra més emblemàtica de l'illa caribenya ens apropà novament la historicitat de compassos tòrrids i incandescents que ja són la banda sonora de tres generacions diferents. Totes elles, mesclades en la idea d'un grup que aborda impecablement el que Cuba vivia cinc dècades enrere.
Amb llegendes vives com l'incombustible Guajiro Mirabal, ovacionat com el que més, però introduint genis com el pianista Rolando Luna, la immortal proposta emergeix novament com insuperable. L'artificiositat de l'última de les seves actuacions ja no em sembla tan palpable, i ara, qualsevol dels seus èxits, des del Chan Chan, El Cuarto de Tula, Camino a la Vereda o El Carretero aconsegueixen tocar-me de veritat. I em sembla que de tots els seus directes, aquest va ser el més sincer de tots, el més autèntic i el més emocional.
La veu d'Omara testimonià que malgrat que el pas dels anys faci coixejar el seu petit cos, el seu esperit segueix amb la vivesa i extraordinària simpatia que l'han portat al reconeixement mundial. Sempre afable i dolça, els seus pulmons no tenen coartada, ni el seu somriure conclusió, ni la seva capacitat de transmetre, data de caducitat. I tot això unit a l'increïble duet que Quizás, Quizás protagonitzà juntament a l'estrella convidada de la nit, un brillant Kalil Wilson, evidència que la veu de la diva cubana per excel·lència no és tan sols una estratagema per a que els Buena Vista continuïn girant amb la glòria i lloança de tenir una de les estrelles que feren possible el seu naixement. Significa que la deessa de l'Habana continua representant el bo i millor a nivell musical que ha sortit de l'illa. I amb la seva veu candent cridant "Aé, Aé, Aé, Aé", la sala reobria els llums i la gent abandonava l'Auditori amb un somriure d'orella a orella.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
