LPC3

“Amarg futur, amarg futur, ball entre els rosers”
René Char

“Quería que hubiera las mismas garantías de profesionalismo y de calidad en la interpretación de la música de nuestro tiempo y en la que se denomina repertorio. Sin esto, no hay sino una caricatura miserable”

D’aquesta manera acaba Boulez la conversa amb Cécile Gilly, pianista, musicòloga i professora del Conservatori Nacional de Gennevilliers, paraules que també podrien fer servir com a missatge final desprès de la lectura d’aquest llibre-conversa.

En les cartes entre Boulez i Cage (Corespondance per Christian Bourgois Editeur) aquests personatges ja posaven de manifest la seva preocupació per la interpretació vers les seves creacions. Aquest any el senyor Boulez complirà vuitanta anys i pot ser que les seves paraules quan deia que qualsevol nen petit diria, si pogués, que no és tan còmode caminar com sembla per als adults, ell mateix a caminat un llarg trajecte i bastant còmode. Un personatge radical,coherent (a la seva manera) passional? Crispat i contundent com fa palesa a “Le Visage Nuptial” del 1946.

A l’igual que Bernstein i el seu mentor Bruno Walter, Boulez també va tenir la sort que una oportuna malaltia en la figura del director d’orquestra Hans Rosbaud l’any 1959 acabes substituint-lo en el Festival d’Aix-en-Provence en un programa amb obres de Webern, Berg, Hindemith i Pousseur, començant així la seva casual carrera com a director: ” Ni molt menys m'havia passat pel cap ser director d'orquestra”.

Com pot pretendre ser director d’orquestra un home com ell que posseeix cervell i talent creatiu a la vegada? Deien de Boulez, Stravinski i Souvtchinski sobre els problemes de la direcció.

Podem apreciar tots els noms que han passat per la seva vida sobre tot dins del camp operístic, importants directors escènics com Wieland Wagner o Peter Stein i el gran compromís que va adquirir amb la música contemporània arreu del món especialment a França creant l’Ensemble InterContemporain i l’IRCAM.

Un bravo per Gedisa editorial per aportar traduccions ja siguin en castellà o en català al desèrtic panorama de la literatura musical d’aquest país.

Voldria escriure breument. No puc absentar-me gaire estona. Estendre’s donaria quelcom d’obsessiu...
“Victoriosament fugí el suïcidi ardent” Mallarmé

Recomano de la col·lecció “Músicos de nuestro Siglo”editat per Círculo de Bellas Artes el que fa menció a Boulez, escrit per Jorge Fernández Guerra, actual director del Festival de Música Contemporània d’Alacant.