Les altres cares del jazz barceloní

Gemma Solés 11-08-2008

Mas i Mas Festival 2008
Nit Fresh Sound: Giulia Valle Group + La Candombera
Teatre Grec, 11 d'agost de 2008

L’increïble enclau escènic i paisatgístic del Teatre Grec va rebre al grup de Giulia Valle amb admiració i sorpresa. El quintet de jazz barceloní despedia els últims rajos de Sol del dia amb les composicions del seu disc Danza Imprevista, on l’excel·lència dels seus músics en l’eclecticisme de l’obra transmetia als assistents: potència, energia, nerviosisme i imprevisibilitat. Cada moment creat pels músics era diferent de l’anterior, el rol de cada un d’ells podia variar respecte al minut passat. Perplexes ens deixaven els saxofonistes, que es convertien en bateries amb sons picats que marcaven el tempo del tema; ens entusiasmàvem amb l’emoció de la contrabaixista colpejant les cordes com posseïda per alguna corrent intrínseca que guiava cada cançó; inquietant-nos i commovent-nos per l’emoció del pianista en l’acompanyament simètric del contrabaix, mentre funk, tango, jazz... s’abraçaven entre els aplaudiments incessants del públic i la humilitat d’una jove compositora amb un gran talent, força i capacitat de contagi emocional.

La segona part va ser amenitzada per la banda uruguaiana de Candombe: La Candombera. Amb influències també del jazz però sobretot amb la història d’Amèrica a l’esquena, la mestissa banda resident a Barcelona utilitzà la bateria i la percussió típica d’aquest estil sud-americà (tambor greu “piano”, mitjà “el repique” i agut “el chico”) per tal de recrear uns sons plens de jazz, salsa, reggae i rap, amb la col·laboració especial d’una flauta travessera que ja havia col·laborat al seu disc. Són els representants d’un nou sorgiment d’aquest estil, amb lletres molt quotidianes que parlen sobre les tardes al parc de la Ciutadella o sobre l’amor als tambors. Lletres senzilles que no deixen de ser suggerents, sobretot quan denuncien les mentides que la televisió imbueix als joves. Un públic amb un petit percentatge d’uruguaians que es van fer sentir, envalentien al líder i guitarrista de la banda, Alejandro Luzardo, a l’hora d’afirmar de manera prejudicial, que els tercermundistes s’adonen més dels enganys dels mitjans de comunicació que la resta del món. Comentari desafortunat que deuria ofendre a més d’un assistent com jo, no feu que la qualitat de la música minvés, ni que el vigorós so de la banda en el vell teatre seduís a tots els que desconeixíem la Candombera fins ahir a la nit.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!