LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Lideratge amb resultats
Bernat Dedéu 24-05-2010
OBC; Marc Minkowski, director.
L'Auditori, 14 de maig de 2010
Marc Minkowski va signar, de ben segur, el millor concert de la temporada amb l'OBC. Veiem poc sovint a l'artífex de Les Musiciens du Louvre a Barcelona i, si fem cas al magnífic rendiment musical que va obtenir en aquest concert, és una autèntica llàstima. El francès és ben conegut per excel·lir en el repertori barroc i mozartià i per les nombroses picades d'ullet a Offenbach, i la seva aproximació a un programa netament romàntic constituïa una morbosa incògnita.
Els dubtes es van esvair ràpidament. Minkowski va atacar la Simfonia escocesa de Mendelssohn equilibrant claredat expositiva i trempera a la perfecció. Des del tret inicial, amb la flauta i els oboès i la majestuositat dels violoncels (només empantanegada per un so mat que no podem imputar a la batuta...), Minkowski no va afluixar ni un moment, sense abandonar el pianíssim que exigeix la partitura al moviment inicial, durant l'exposició. Tant en aquest com en el Vivace ma non troppo, el clarinetista Josep Fuster va estar esplèndid. El final de la peça, amb un tret fulgurant i un final ben ennoblit -tot i que amb alguna badada a la trompa- ens va deixar més que satisfets. Quan la nostra orquestra penca i obté resultats, som feliços.
Quina exigència, la del bon Bruckner! Com l'haurien d'imitar tots aquells intel·lectuals que mesuren la seva altivesa i valor pesant a la balança les obres que publiquen o els articles on es fa referència a la seva persona... Bruckner no va voler comptar aquest primer assaig simfònic entre el seu corpus orquestral, i la va titular Die Nullte ("Nul·la, simple intent, absolutament inservible, anul·lada", deia el compositor). Cal tenir, nogensmenys, en consideració aquesta peça, com qualsevol passet del germànic al pentagrama.
Estem acostumats a un Bruckner amb més sopa i greix, alla Karajan/Giulini, però aquest és igualment vàlid. Minkowski en va amorosir l'Andante amb un apianament per oblidar uns instants el planeta terra, i -al Scherzo- va portar a l'OBC fins la seva màxima quota d'esforç. L'orquestra no és de primera divisió, com van evidenciar novament uns violoncels amb molts problemes per afinar les cascades sonores del compositor, però insistim; quan l'orquestra treballa amb un bon lideratge, les coses surten bé.
Si no canvien gaire les coses, aquest serà un dels millors concerts que ha fet mai la nostra orquestra. Que no sigui una anècdota, els ho prego.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
