LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Literatura rockera
Lluís Domènech 18-04-2007
The Hold Steady
La [2] de l’Apolo, 18 d’abril de 2007
Poc més d’un centenar de persones ens vam reunir a la sala [2] per escoltar The Hold Steady, una de les bandes americanes més interessants del moment.
El grup de Craig Finn ens presentava el seu darrer treball, publicat el gener, “Boys And Girls In America”. En aquest magnífic tercer àlbum ens retrobem amb la Holly, la Gideon i la Charlemagne, els tres personatges de vides desesperades que són el centre de les cançons de Finn i que vam conèixer fa anys en el seu primer disc “The Hold Steady Almost killed Me” (2004) i que vam veure gairebé embogir en el segon, “Separation Sunday” (2005).
El treball del de Minneapolis és literatura a ritme de rock. Admiradors del gran poeta americà John Berryman i de la generació beat (el títol del seu tercer disc surt d’una línea del “On the road” del Jack Kerouak), Craig Finn composa cançons autèntiques, brutals, plenes de sentiments, alcohol i desesperança. Les denses lletres de Finn recorden al primer Springsteen de “Greetings from Asbury Park”, cronista de perdedors i al Lou Reed més fosc i salvatge de “Berlín”; textos acompanyats musicalment per la ràbia dels The Replacements, la contundència dels Thin Lizzy, la fúria dels AC/DC i la majestuositat de la E-Street Band d’Springsteen.
Craig Finn i la seva banda (amb el fidel Tad Kluber a la guitarra) es van plantar damunt de l’escenari de la [2] com si fossin personatges de les seves pròpies cançons. Tipus d’aspecte normal, carregats d’alcohol i amb ganes de trobar algú a qui explicar tot allò que fa temps porten dins i no els deixa viure; històries quotidianes de fracassos, d’existències extremes, decadents, plenes de passions i de vicis. Com si fossin a la barra de qualsevol bar de l’East Village novaiorquès bevent unes Budweiser ... I ho fan amb la intensitat i el neguit del que no pensa en el demà, com si el món s’acabés aquesta nit i ho haguessin d’aprofitar... Amb la desesperació del qui ho vol dir tot ara, ho vol fer tot aquesta nit, sense deixar res per demà, per si de cas...
Amb un so impecable, vam poder escoltar el gran “Boys And Girls In America” gairebé sencer, des de la contundent “Stuck Between Stations”, l’adictiva “Chips Ahoy!.”, l’eufòrica “Massive nights”, la salvatge “ Hot Soft Light”, l’ esplèndida “Southtown Girls” o l’alcohòlica “Citrus”. Intercalant cançons del “Separation Sunday” com l’apocalíptica “Hornets, Hornets” , la bíblica ”Cattle and the Creeping Things” o la irònica “Multitude of Casualities”. Fins i tot van interpretar una peça del seu primer treball, “The Hold Steady Almost killed Me”, la dura “Swish”. Potser vam trobar a faltar una mica més de protagonisme del piano, que tant brilla en el darrer disc, i que només va lluir acompanyant Craig Finn a la cançó final.
Un gran concert de rock autèntic, sense concessions ni additius, d’uns tipus que viuen el rock com una catarsi personal.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
