Lokua Kanza o l'elegància de la transgressió

Gemma Solés 25-10-2010

L'Auditori, 14 d'octubre de 2010

15è Festival de Músiques del Món

-Abans d'entrar a l'espectacle un compatriota seu ens deia que "és el millor artista del món". Després de veure'l per primera vegada estic convençuda que, si bé no hi pot haver un "millor artista del món" que pugui gaudir en solitud d'aquest títol, Kanza és, amb total certesa, l'artista africà actual de més interès en l'escena world music i en el panorama musical mundial dels nostres dies.

Una excel·lent i equitable dosi de cada ingredient, amb una delicadesa i sensible execució de cada fraseig, amb magistral intervenció de les harmonies vocals absolutament ben consumades i amb un tempo pausat, flegmàtic i plàcid, Lokua ens enamorava amb la seva veu esquinçada, com si contingués tota la sapiència humana, amb una veu intensa i penetrant, dolça i afligida, esteranyinant sentiments que alguns de nosaltres feia molt de temps que no sentíem. Sí senyor, m'atreveixo a dir que és l'artista que més m'ha sorprès des que vaig veure per primera vegada a Rokia Traoré a la mateixa sala.

Acompanyat tènuement per unes percussions que reprodueixen sons naturals i fins i tot selvàtics, per una guitarra delicada que marca atmosferes cadencioses, un baix que intervé puntualment i sobretot tres veus més que estan completament integrades en cada compàs -entre elles, la seva filla, el bateria (i showman indiscutible de la nit) i el seu germà petit al baix-, preciosíssimes, executades amb total magnificència i flonjor, tenuïtat, delicadesa... Res sobresurt per sobre de la veu del gran Lokua, que de manera completament natural s'expressa amb total simpatia, complaença i cordialitat amb la seva guitarra, la seva veu i el seu sermó amè i alegre. Arrencant rialles i cridòries emocionades als espectadors, que semblen estar tocats de per vida per l'inigualable mestre congolès.

La paleta de colors que emana de la seva veu, les diferents textures que enriqueixen el seu estil, la integració de diferents gèneres que sorgeixen des del Congo del soukous a la bossa nova brasilera, al pop més suau o el folk més melòdic, la utilització de la llengua anglesa, francesa, portuguesa, lingala i swahili, fent èmfasis en aquesta diversitat profundament integrada a les realitat africanes, la tradició completament assimilada per la modernitat de la musica contemporània africana... Fan que més enllà de ser un artista africà com tants altres, formi part d'una generació d'artistes que encapçalen molt més que l'etnicitat o l'exotisme, molt més que l'obertura al món d'una nova perspectiva artística, molt més que la transculturalitat feta poesia. Lokua Kanza és segurament l'artista que ha transgredit amb més elegància la tradició cultural d'una escena tant poc coneguda com la que emergeix d'Àfrica, amb un esperit de viatger infatigable en tots els sentits i amb la intuïció i refinament d'un músic com pocs en queden... Lokua és una llegenda viva, un brillant número 1, un personatge amb una sensibilitat i estil únics que m'ha robat el cor.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!