LPC3

Malin Hartelius, Soprano
Helmut Deutsch, Piano

Programa:
CLARA SCHUMANN (1819-1896):

Warum willst du and’re fragen , opus 12, núm 11 (1840)
Ich hab’in deinem Auge, opus 13, núm 5 (1842/43)
Er ist gekommen durch Sturm und Regen, opus 12, núm. 2 (1842)
Liebst du um Schönheit, opus 12, núm. 4 (1840)

ROBERT SCHUMANN (1810-1856):

Frauenliebe und Leben, opus 42 (1840):
Seit ich ihn gesechen
Er, der Herrlichste von Allen
Ich kann's nicht fassen, nicht glauben
Du Ring an meinem Finger
Helft mir, ihr Schwestern
Susser Freund, du blickest mich verwundert an
An meinem Herzen, an meiner Brust
Nun hast du mir den ersten Schmerz getan

JEAN SIBELIUS (1865-1957):

Våren flyktar hastigt, opus 13, núm.4 (1891)
Var det en dröm, opus 37, núm. 4 (1902)
Säf, säf, susa, opus 36, núm. 4 (1900)
Flickan kom ifrån sin älsklings möte, opus 37, núm. 5 (1901)

GUSTAV MAHLER (1860-1911):

Rheinlegendchen (1889), núm. 7 de Des Knaben Wunderhorn (1893)
Um schlimme Kinder artig zu machen, núm. 1 de Lieder und Gesänge (1887-90)
Ich ging mit Lust, núm. 2 de Lieder und Gesänge (1887-90)
Aus, aus! , núm. 3 de Lieder und Gesänge (1887-90)


Suècia com a potència de cantants d’òpera no es quedà solament amb els mítics Jussi Björling o la inmarcessible Birgit Nilsson. La llista dels emèrits van des de la llunyana Jenny Lind, fins a l’elegant Nicolai Gedda, l’il.lustre Ingvar Wixell o les més recents Anne Sofie von Otter o Hillevi Martinpelto. Avui dia la tradició continua amb dignitat i nivell, i no solament la inassolible Nina Stemme o la també wagneriana i recent Judith del Castell de Barbablava al Liceu: Katharina Dalayman brillen amb nom propi al plantell actual.

Malin Hartelius és una figura de nivell europeu que ha aconseguit els seus millors resultats en el repertori mozartià del qual n’és ideal intèrpret. És per això que veure aquesta soprano en directe a la X Schubertíada a l’Illa Diagonal era tot un esdeveniment ple del més gran interès musical.

Hartelius va modificar lleugerament el programa anunciat, substituint unes cançons de Schubert per altres de Clara Schumann al principi del recital.
La soprano sueca té una veu de proporcions mitjanes, amb un color tendre i un timbre d’agradable densitat. No és una veu de grans proporcions ni d’una bellesa remarcable i els seus punts a favor son una acurada musicalitat i l’expressivitat d’un cant que quan fila aconsegueix l’emoció amb el públic.

No van ser el millor del programa ni les cançons de Clara Schumman ni les del seu marit Robert, on Hartelius es mostrà més aviat freda i inexpressiva, tot i mostrar un cant de noble escola, amb una discreta elegància en el fraseig, no tant en l’articulació.

La musicalitat del suec en mans de la inspiració creativa de Sibelius apujaren la qualitat del cant de Hartelius, guanyant en intenció i contrastos propis del repertori més nacionalista romàntic, claus del compositor escandinau. Peces com Säf, säf, susa pujaren d’intensitat expressiva un recital que tendia a la grisor estilística.

Amb Mahler, Hartelius jugà amb la gestualitat i va saber apropar-se el públic amb la còmplicitat que uns textes més irònics i que tenen un codi humorístic més marcat, donen en aquesta selecció dels Des Knaben Wunderhorn, un caire d’idiosincràtica teatralitat.

Helmut Deutsch semblava estar de tornada de tot, i ningú no pot posar en dubte la seva tasca i figura de gran pianista acompanyant. El problema és que semblava amb ganes d’acabar el recital, amb presses en els bisos (dues cançons de Mozart, on Hartelius demostrà que la seva veu és ideal per aquest compositor, i una preciosa però precipitada Die Forelle), i una avara tendència a no recrear-se en les partitures. Brillà però en peces com Du Ring am meinen Finger de Schubert, on el dibuix circular de les notes van ser hipnòticament recreades per la seva experta digitalització.