LPC3

Direcció: Alejandro Amenábar
País: Espanya
Any: 2004
Duració: 110 minuts
Gènere: Drama
Interpretació: Javier Bardem (Ramón Sampedro), Belén Rueda (Julia), Lola Dueñas (Rosa), Mabel Rivera (Manuela), Celso Bugallo (José), Clara Segura (Gené), Joan Dalmau (Joaquín), Alberto Jiménez (Germán), Tamar Novas (Javi), Francesc Garrido (Marc)
Guió: Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Producció: Fernando Bovaira i Alejandro Amenábar
Música: Alejandro Amenábar
Fotografia: Javier Aguirresarobe
Muntatge: Iván Aledo
Direcció artística: Benjamín Fernández
Vestuari: Sonia Grande


Crítica:

Després de “Tesis”, “Abre los ojos” i “Los otros”, Alejandro Amenábar aparca per un cop el suspens i s’endinsa de ple en el drama amb una història que tracta un tema prou delicat: l’eutanàsia. Abandonar el gènere cinematogràfic que t’ha consagrat com a director és, com a mínim, arriscat. Prova superada? Superadíssima, diria jo.
El talent i la capacitat narrativa i audiovisual d’aquest jove director sembla que no tenen fi. Amenábar és un narrador excel·lent i ens ho demostra aquest cop amb “Mar adentro”, la història del tetraplègic Ramon Sampedro, el primer espanyol que va fer pública la seva petició d’acabar amb la seva vida, després de romandre presoner del seu cos en un llit durant trenta anys. Una vegada més, Amenábar firma també el guió – amb l’ajuda del seu company d’escriptura Mateo Gil – i compon la seva pròpia música per al film. El resultat és una pel·lícula altament emotiva, on és francament difícil esquivar l’empatia que genera el protagonista. Sense caure mai en la llàgrima fàcil i lluny d’emetre judicis de valor, Amenábar s’apropa al drama viscut per Sampedro silenciosa i honestament. Més que posar sobre la taula el tema de l’eutanàsia – que hi és -, “Mar adentro” s’interessa per la persona de Sampedro i per les seves relacions afectives amb els que l’envolten. Amb una planificació senzillament brillant, el realitzador ens mostra la quimera que li suposa a aquest tetraplègic moure la mà uns centímetres o l’alleujament que sent quan deixa volar la seva imaginació. El director, a més, ha volgut narrar una història difícil de digerir – més per a uns sectors que per a altres – amb naturalitat i, sobretot, evitant un excés de transcendència. I ho ha fet astutament, afegint pinzellades d’humor, necessàries per permetre a l’espectador distanciar-se per un moment d’un drama que li té el cor en un puny.
Més enllà del guió i de la realització, l’altre veritable pilar en què es sostè aquest film és el càsting. Javier Bardem fa una recreació esplèndida de Ramon Sampedro i demostra que no hi ha personatge o registre que se li resisteixi. Especialment rellevant és el treball de Mabel Rivera, la abnegada cunyada, el veritable pal de paller d’una família fracturada pel dolor. Igualment remarcables són les interpretacions de Lola Dueñas i del jove debutant Tamar Novas.