LPC3

PRIMERA PART

P. I. Txaikovski
Les estacions

SEGONA PART

T. A. Bankole
Egun Variations, en Sol Major

Franz Listz
Sonetto del Petrarca n.123
Venezia e Napoli


Quan hom es presenta a un concert d'una pianista russa en aquests temps sense tenir-ne prèvies referències, un espera trobar-se a la típica noia de l'est decidida a conquerir amb força l'èxit. Aquestes acostumen a reafirmar la seva identitat de pianista virtuosa que generalment tenen on els hi han inculcat d'una manera sistemàtica i no sense raons palpables, ja que l'escola russa n'és un rellevant referent dins la història de la interpretació i la pedagogia del piano. Aquest no és el cas de la Maria Aseeva. D'una banda vàrem escoltar a una dona ja amb una consistència consolidada pels anys i experiències vitals amb una personalitat pròpia. És cert que en les seves interpretacions podem veure vestigis del que devia haver estat la seva formació a l'estat rus i les eines tècniques que hi va adquirir. Però tant en la tria del repertori, com en la manera de manipular el teclat i gaudir del so ens va demostrar una particular i genuïna personalitat interpretativa.

En la primera part va interpretar “Les Estacions” op.37b de Tchaikovsky, un conjunt de dotze peces corresponents a cadascun dels mesos de l'any on el compositor rus va associar un motiu o tema característic a desenvolupar. Així trobem per exemple, que al mes de febrer li dedica la seva inspiració al carnaval, al desembre el subtitula òbviament “nadal”, els temes de cacera tenen el seu espai al setembre i és al novembre on tenim una de les gotes russes amb la “Troika”. “Les estacions” ens recorden al concepte de recull de peces que té Schumann a les “Escenes del bosc” però amb unes característiques més pròpies del pianisme que Tchaikovsky va desenvolupar a les composicions per a piano, un pianisme lleugerament diferent que l'emprat en els concerts per piano i orquestra. En aquestes peces la Maria va saber recrear el contrastat caràcter de les peces representatives dels mesos de l'any. Una constant en aquesta pianista és que mai no perdia la línea melòdica principal, amb la que el compositor jugava constantment, ja fos suau o forta, en un altre registre o executada amb la mà dreta o esquerra o compartida entre ambdues. És en aquests moments en els que observem el tractament del so i l'atac treballat molt per l'escola russa originària de St. Petersburg.

La segona part va iniciar-se amb les “Variacions sobre el tema Egun en Sol M” del compositor nigerià Ayo Bankole. Aquest compositor inèdit a Europa, ja malauradament desaparegut, va formarse a l'antiga colònia anglesa que incloïa Nigèria i més endavant va continuar a Anglaterra a la Guildhall i a la Royal Academy of Music. Tot i la seva prematura mort, als 41 anys en tràgiques circumstàncies, va deixar una àmplia producció per a piano, orgue i cors sobretot. En aquest cas la Maria Asseeva va demostrar el seu poder d'adaptació a una melodia i ritmes que combinen diferents llenguatges, el tema africà, els ritmes i l'harmonia afroamericans, on veiem una influència del jazz però amb estructura i base clàssiques. Ens va saber transmetre l'optimisme que desprenia aquesta obra desconeguda dins el panorama europeu i va ser molt ovacionada per l'audiència.

La següent interpretació del Sonet n.123 del Petrarca de Liszt va ser sublim i la de Venezia i Napoli del mateix compositor espectaculars. El bis va ser el típic nocturn n.3 de Liszt.