LPC3

Ángeles Blancas - Soprano
Giovanni Auletta - Piano
Carlos Roó i Hugo Guzmán - Actors
Emilio Sagi - Direcció d’escena
Jesús Ruiz - Vestuari

Gerónimo Giménez/Manuel Nieto - “Me llaman la primorosa” d’”El barberillo de Sevilla”
José Serrano - “Canción de la gitana” de “La alegría del batallón”
Pablo Luna - “De España vengo, de España soy” d’”El niño judío”
Francisco Asenjo Barbieri - “Canción de la Paloma” d’”El barberillo de Lavapiés”
Enric Granados - Valsos poètics (piano solista)
José Serrano - “Qué te importa que venga” de” Los claveles”
Ruperto Chapí - “Cuando está tan hondo” d’”El barquillero”
Gerónimo Giménez - “ Sierra de Granada” de “La Tempranica”
Manuel de Falla - “Vivan los que rien” de “La vida Breve”
Franz List - “Tarantella” núm. 3
Federico Chueca/Joaquín Valverde - “Tango de la Menegilda” de “La Gran Vía”
Vicente Lleó - “¡Ay Ba!” de “La corte del Faraón”
Ernesto Pérez Rosillo/Manuel Martínez Mollá - “La canción del higo” de “La pipa de oro”


Amb aquest títol “Me llaman la primorosa”, que encapçalava el recital de “romances de Sarsuela” interpretat per la soprano Ángeles Blancas, es va poder gaudir d’un espectacle-recital d’altíssim nivell tant per part de la soprano i el pianista com per la posada en escena de tot el conjunt.

S’ha de dir que Ángeles Blancas, en aquesta ocasió, va estar realment esplèndida en molts aspectes. La seva veu, tant en el seu personal i bellíssim timbre com per la seva pròpia qualitat, va lluir com un astre per sobre moltes que han intentat, però no han aconseguit, fer de la Sarsuela un gènere de primera categoria. També va lluir especialment per la gran actriu que va demostrar ser, ja que va fer una interpretació de totes les romances realment memorable. Ángeles Blancas canta amb tot el seu cos i ànima alhora que interpreta aquestes partitures amb un sentit dramàtic commovedor, amb un sentit sensual i picaresc com ningú i amb una musicalitat i elegància molt difícil de superar.
A més... Ángeles és una cantant capaç d’omplir l’escenari tota sola sense la necessitat de res més gràcies a la seva manera tant magnètica de moure’s i a la seva natural transformació que demostra en endinsar-se en cada personatge i en cada situació. És capaç de passar fàcilment del registre més dramàtic al més còmic amb una gran força i sense abandonar el seus múltiples registres tant vocalment com actoralment. Fantàstica!!!

El pianista Giovanni Auletta va ser un component d’alt nivell, amb una manera de tocar molt segura i molt musical, on va acompanyar a Ángeles Blancas amb gran sensibilitat en les seves intervencions solístiques. Va destacar la seva claredat pianística i la seva interpretació de les partitures de Granados i Liszt, molt proporcionada i estudiada.

Tot el recital va anar acompanyat per una posada en escena d’Emilio Sagi elegantíssima tant en el seu preciós vestuari, de Jesús Ruiz, passant per una il·luminació molt adient per a cada ambient d’Alberto Rodríguez i amb la col·laboració dels entregats actors Carlos Roó i Hugo Guzmán.

Sagi va fer una interpretació molt adequada, tenint en compte totes les necessitats de la cantant i les seves virtuts. Va fer lluir la musica per si mateixa amb un moviment escènic molt acorat, respectuós i elegant. Va ser palès que va tenir molt en compte les qualitats d’Ángeles Blancas, tant físiques, vocals, dramàtiques i de gest de la soprano, ja que és una cantant que dóna molt joc escènic i que fa que aquesta posada en escena la potenciï al màxim.

S’ha de dir que “Me llaman la primorosa” ha demostrat ser un recital-espectacle de grandíssima qualitat, amb un gènere musical d’una gran bellesa en l’elecció del repertori. Val la pena que es facin coses així i més amb les romances de Sarsuela. Desprès de poder sentir i veure aquest recital queda més que garantit que la Sarsuela, sempre i quan sigui interpretada d’aquesta manera, és transforma de un gran plaer poder de gaudir.