LPC3

Que David Malet assumís ja fa quasi dos anys la direcció del Cor de Cambra Francesc Valls ens va semblar una excel·lent notícia. L'organista i director barceloní és -en el millor sentit de l'expressió futbolística- un home de la casa. Criat a l'Escolania de la Catedral de Barcelona, coneix el repertori sacre del país a la perfecció; la seva estada a Viena, no obstant això, també l'acosta a l'immens calaix de sastre del repertori germànic. L'hem escoltat al grup de música contemporània catalana Sitges 94, i esperem que la seva connexió amb el repertori més viu se segueixi fent notar a les programacions de la formació catedralícia. De moment, el cor ha signat un interessantíssim projecte amb l'ESMuC per estrenar motets de litúrgia escrits pels alumnes de composició del centre. Són coses que, en qualsevol país del primer món musical, haurien de ser normals... Però, vist el pa nostre de cada dia, cal remarcar-les amb més èmfasi.

De moment, cal dir que el cor manté una qualitat notòria, com va quedar palès en aquest arriscat programa que grimpava tres segles per la història de la música. Començàvem escoltant una selecció de motets de l'Offertoria Totius Anni de Palestrina, un autèntic repte vocal per qualsevol formació que se la jugui. No cal caure en la trampa de l'aparent senzillesa formal d'aquestes peces, composades per a la consagració eucarística. Filar el text d'aquesta música amb claredat canora és tremendament dur. Malet va ajudar-hi, acompanyant els soggetti dels motets amb molta claredat, i fent fàcil el copsar l'estructura. El cor té fortalesa als tenors (hi ha veus joves, però sobradament preparades, com l'Eloi Llamas o l'Aniol Botines que no en fallen ni una). En alguns indrets del viatge palestrinià es podia notar cert cansament en les sopranos, i caldrà treballar una mica més la cobertura de l'agut. Els baixos no desentonen, però encara es mostren porucs i -en aquest repertori- la seva fortalesa harmònica resulta essencial. Cal seguir pencant, però la direcció és la correcta.

El programa es va complementar amb els raríssims Motets per a Cor Mixt i Trombons d'Anton Bruckner. Després de la riquesa del repertori palestrinià, va resultar un cop dur aproximar-se a aquests Aequale, caracteritzats per un major arcaisme i una rigidesa estructural un pèl monolítica.  Passar de l'eucaristia al ritual fúnebre no és fàcil... però la bellesa de les seccions de trombó, ben travades pel Quartet Projecte 4 de Trombons, van convèncer a un auditori entregat. La Catedral barcelonina és ideal per aquest repertori, i -sortosament- ens van empipar ben poques interferències sorolloses de l'exterior. Esperem que la nòmina de concerts augmenti, i que la formació segueixi la seva trajectòria ascendent. Volem més concerts, més descobriments, i més ofrenes de la formació. Mai se sap quan arribarà la mort, i val la pena gaudir una mica abans que aparegui...