LPC3

Mireia Farrés, Trompeta
Natalie Chee, Violí
Christian Zacharias, Director

El concert va començar amb la simfonia “París” de W. A. Mozart. Aquesta simfonia i altres obres que s’han interpretat en aquest festival Mozart varen estar escrites durant l’estada de Mozart a París on vivia en un ambient de l’època pre-revolucionari, pre-napoleònic i pre-tecnològic amb una capital francesa que era un caos urbanístic general, menys en algunes zones privilegiades.

En aquells moments la vida musical a París i Versalles era plena d’efervescència, farcida de teatres, salons i esglésies en que la música tenia molta importància.

La simfonia que ens pertoca va estar escrita per als Concerts Spirituels que dirigia Joseph L Gros. Es va estrenar el 18 de juny de 1778 i que el compositor la va pensar per els músics de la cèlebre Orquestra de Mannheim.

La interpretació de Zacharias i l’OBC va ser molt encertada amb un adequat estil i so per l’època, amb uns tempos en tot moment molt encertats, amb una musicalitat que sempre caminava , amb uns fraseixos molt ben conduïts i amb un esperit musical viu, enèrgic i elegant.

La primera part va continuar amb el conegut concert per a trompeta i orquestra de F.J.Haydn.
En aquesta ocasió la part solista va anar a càrrec de Mireia Farrés. La seva interpretació va ser realment esplèndida en tots sentits. Va dotar a la seva part de un so bellíssim i una musicalitat extraordinària.

Totes les notes que interpretava tenien un sentit per on anar i perquè les feia així, ja que aquesta trompetista te unes qualitats molt marcades; el seu fraseig es curiosament com el d’un bon cantant, ja que toca la trompeta com si cantes, i això provoca que el seu legatto sigui realment legatto al igual que el seu so delicat i alhora amb cos, i amb totes les notes ràpides molt ben dites i clares, i destacant la seva manera tant personal de parlar a traves de la musica, realment fantàstica.

La segona part va continuar amb un Rondo per a violí i orquestra interpretat per la violinista Natalie Chee.
La seva interpretació va ser amb un so net i clar, amb bona articulació musical i amb molt bona afinació.

El concert va cloure amb la preciosa obra “Ma mère l’oye” de Maurice Ravel.
Va ser interpretada amb un so esquist i delicat en tot moment, amb unes dinàmiques molt ben conduïdes i amb uns colors orquestrals molt rics i suggerents.
Els solos de flauta i corn anglès varen estar molt ben interpretats per part dels respectius solistes de l’orquestra. També la corda va tocar amb un so molt pastat, delicat i amb total conjunció entre tots els músics. En els moments on sonava tota l’orquestra plena va ser molt gratificant, ja que eren uns fortes plens i molt ben controlats sense ser en cap moment estridents, ja que aquesta musica és molt fantasiosa, imaginativa i màgica, i per això mateix a de ser una interpretació amb aquestes mateixes característiques, i que en tot moment va ser aquest l’esperit de la execució de aquesta obra.

Haig de dir que Christian Zacharias és un artista amb una musicalitat extraordinària que sap transmetre als músics amb qui treballa, dotant a les seves interpretacions de uns fraseixos envejables per on sap portar la musica perquè sempre sigui natural i molt simple, i amb un estil musical sempre encertat interpreti el que interpreti, ja que la seva comprensió musical es profunda i alhora comunicativa i extravertida, amb un gest petit i clar i sempre amb una personalitat propera cap els músics.