LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
MIL-FULLES DE DOMINIQUE A
Rafael Navarro 15-02-2007
Sala Apolo, 30 de setembre de 2006
Dominque A és un gran de la chanson francesa, i ho ha aconseguit a base d'una barreja intel·ligent i/o passional de música independent, música d'autor hereva de grans noms de la música gala, com Gainsbourg o Dutronc, i un toc personal que es pot permetre gràcies a la seva veu i el seu carisma damunt l'escenari, sempre amagat per una cortina de falsa (o no) modèstia.
Els que vàrem anar a la Sala Apolo ens vam trobar amb un Dominique A en essència pura, que va sorprendre en primer lloc per prescindir d'una banda -dos micros, una guitarra acústica i una elèctrica van ser tot l'atrezzo necessari- i per aliar-se amb la tecnologia per crear loops de veu i guitarra que s'anaven superposant, com capes de Photoshop, fins crear una amalgama de sons tan rica que costava creure que sortissin tots d'un mateix intèrpret i d'una manera tan coordinada. Dominique es va centrar en els temes del seu nou disc, "L'Horizon" (2006), que segueix l'estela del seu brillant treball anterior, "Tout sera comme avant" (2004), però es va permetre el luxe de repassar alguns dels seus temes més coneguts inclosos en els seus cinc primers discos. Fins i tot va trobar la complicitat del públic repassant algun "hit" ("petit, però “hit", com va explicar sobre l'escenari) que li ha donat un cert renom a l'escena francesa. Tot plegat, descarregant litres de suor, tocant la guitarra ("sense ella no seria res", va reconèixer en un altre moment del concert) i demostrant cançó rere cançó que, a més de ser un gran compositor, té una veu agraciada que necessita pocs retocs de producció.
Durant més de dues hores, Dominique A es va permetre el luxe de ser molt proper al públic, segurament com poques vegades ho pot ser ja a la seva Bretanya natal, contestant a viva veu les preguntes o els comentaris dels assistents, acceptant amb un sonriure tímid el petó d'una fan i sense perdre mai la concentració necessària per aplegar, en un mateix recital, les dosis d'art i coneixement tècnic necessari per arribar als sentiments de l'audiència jugant amb la tecnologia sonora.
Tot plegat, un deliciós àpat preparat a l'estil d'un mil-fulles per un Dominique A en estat de gràcia al qual li hem d'agrair que, malgrat haver flirtejat ja més d'una vegada amb la fama rotunda (sobretot a França) manté encara el seu esperit independent i el comparteix, des de molt aprop, amb uns fans especialment rendits al seu art... i a la seva tècnica.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
