LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ofèlia Roca 15-01-2010
Gran Teatre del Liceu, 28 de desembre de 2009
Realment quan vaig sortir d'aquest recital el meu dilema era com enfocar, en aquesta crònica, el que acabava de presenciar al Liceu.
Què haig de dir de Montserrat Caballé que no sapiguem...El problema és: què haig de dir de l'actual Montserrat Caballé...
Primer, i amb tots els meus respectes, que ha sigut, sens dubte, una grandíssima cantant en els seus esplendorosos anys de plena forma. Però ara, desgraciadament, puja als escenaris amb una veu que ja fa uns vuit anys que va de baixada, i que en aquests moments ja la té més que envellida (per la seva edat), i per la qual cosa ella mateixa hauria de comprendre que no pot cantar en aquestes condicions. D'entrada perquè després d'haver-la exhibit en un altíssim nivell no crec necessari mostrar-la en aquestes condicions, ja que al sortir t'emportes un mal sabor de boca. I seguidament, perquè els cantants haurien de jubilar-se, com tots els mortals, amb un temps prudencial abans de fer aquests espectacles decadents de les seves veus.
Jo per la meva part no penso escriure res del que va fer o deixar de fer al recital, ja que no tinc la suficient sang freda i per respecte a Montserrat Caballé pels seus anys gloriosos, ho deixaré aquí.
Dels seus dos acompanyants cantants, el tenor Nikolay Baskov i el baix Serghiy Mahera tampoc puc dir gran cosa, més enllà de la seva correcció i que comptaren amb un eficaç acompanyament del pianista Manuel Brugueras.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...