LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Joan Pere Gil Bonfill 23-04-2007
CM Edicions

Títol: Música y Ética
Autor: Josep Soler
Editorial: CM Edicions - La Porta Clàssica
Preu de venda: 15 euros
Adquirir el llibre: Llibreria Laie
Josep Soler Sardà (Vilafranca del Penedès, 1935); compositor, mestre, escriptor i poeta, va ser deixeble de Cristòfor Taltabull. Actualment és director del Conservatori de Badalona. Com a compositor, aquest atípic personatge, únic en el nostre país, és autor d'una extensa obra simfònica, peces cambrístiques, cicles de cançons, peces per a piano, així com disset òperes més la instrumentació de “Pepita Jiménez” d’Isaac Albéniz.
És autor de dos volums de “La Música” (Barcelona, 1987), “Fuga, Técnica e Historia” (Barcelona, 1980), així com de traduccions de “Los nombres divinos y otros escritos” de Pseudo Dionisio Areopagita (Barcelona, 1980) i d'una selecció de “Poesía y Teatro del Antiguo Egipto” (Madrid, 1993), “Victoria” - estudis sobre Tomás Luis de Victoria (Barcelona, 1983), assajos com “Escritos sobre música y Dos poemas” (Barcelona, 1994), “Tiempo y Música” en col·laboració amb Joan Cuscó (Barcelona, 1999), “Otros escritos y poemas” (Zaragoza, 1999), “Nuevos escritos y poemas” (Zaragoza, 2003), “Xavier Gols” en col·laboració amb Raül Benavides (Tarragona, 2004) i “J. S. Bach. Una estructura del dolor” (Madrid, 2004).
Aquest nou treball de Soler no es tracta d'una casualitat, és un fruit més de l'autor, això sí, fruits cada vegada menys optimistes i amb un suc cada vegada més amarg. L'autor espera que les línies d'aquest llibre serveixin almenys per a tocar el cor del nostre cor encara que sigui el d'una sola persona.
En definitiva, tenim entre nosaltres a tot un Andrés Hurtado de “L'Arbre de la Ciència” de carn i os, com segurament exclamaria Pío Baroja fent referència a una hipotètica descripció de Josep Soler.
Com ell mateix ens diu, als treballs de Simplici li devem tot el pensament d'Occident, nosaltres li devem A Soler “el seu” pensament.
“Soler és un boig que es creu Soler”, un home sempre perplex per la voluntària i constant asfíxia del ser humà, però per a qui abans de res el pensar-el seu pensar i l'ésser-el seu-ésser són una sola cosa, una unitat.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...