LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ofèlia Roca 09-02-2008
L'Auditori, 9 de febrer de 2008
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Rubén Gimeno director
I
Toru Takemitsu
- Night Signal
Johann Sebastian Bach
- L'art de la fuga. Contrapunctus XIX
Instrumentació de Luciano Berio
Hèctor Parra
- Karst Chroma II
Claude Debussy
- Jeux
II
Aaron Copland
- Fanfare for the Common Man
Toru Takemitsu
- How slow the wind
Elliot Carter
- Three Illusions for orchestra
Ígor Stravinsky
- Ode ( Triptychon for orchestra)
- Greeting Prelude
En aquesta ocasió el concert va estar dedicat a la música contemporània de repertori i dels nostres dies, amb un eix central com és música del japonès Toru Takemitsu i que en aquesta ocasió va estar dirigida pel director valencià Rubén Gimeno.
El concert s'obria amb una obra de Takemitsu; Night Signal, escrita per a un grup de vent, i que en aquesta ocasió va ser interpretada amb molt bona qualitat per part dels músics de la secció de vent de l'orquestra.
La segona obra de la primera part era una instrumentació de Luciano Berio, d’un Contrapunctus de l'art de la fuga de J.S.Bach, que va ser una interpretació una mica apagada.
La tercera peça era l’interessant obra " Karst Chroma II " del jove compositor català Hèctor Parra. Hem de dir que la seva obra esta escrita molt intel·ligentment i amb molta qualitat musical provocant una gran força auditiva plena de colors, dinàmiques diferents, contrastos orquestrals que provoquen un gran impacte auditiu, i que va estar molt ben interpretada per part de l'orquestra i el seu director.
Per cloure la primera part van interpretar l'obra "Jeux" de Claude Debussy. És una obra que s'interpreta poc en les sales de concert, i que constitueix el testament orquestral de Debussy. La interpretació en aquest cas va ser precisa, ben conduïda i amb un so molt ben cuidat quan la partitura ho requeria.
La segona part s'obria amb la " Fanfare for the Common Man" de Aaron Copland, que va ser interpretada amb un so molt ben pastat, amb precisió i força per part de la secció de metall i de percussió.
La segona obra va ser " How slow the wind" de Toru Takemitsu, que és una obra de dimensions mozartianes amb canvis subtils en el color i en el context harmònic.
Va haver un contrast amb la següent obra de Elliot Carter, amb les seves "Tres il-lusions" interpretades amb un aire clar i concís i que l'orquestra va plasmar en tot moment.
El concert es va cloure amb dues obres de Ígor Stravinsky " Ode" i el breu " Greeting Prelude". Aquí l'esperit va ser molt diferent donada la música de Stravinsky amb un caràcter mes fresc, brillant i ampul·lós.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...