LPC3

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Jesús López Cobos director


Salvador Brotons
Obertura Costa Brava ( rapsòdia catalana núm. 4)

Xavier Montsalvatge
Concerto breve per a piano i orquestra

Gabriel Fauré
Rèquiem, op. 48


Uta Weyand piano
María Espada soprano
Stéphane Degout baríton


Cor de Cambra del Palau (Jordi Casas director)


El concert va constar de tres obres; l'obertura Costa Brava de Salvador Brotons, el Concerto breve per a piano i orquestra de Xavier Montsalvatge i el Rèquiem de Gabriel Fauré.

L'obra de Salvador Brotons la va escriure entre els mesos de març i abril del 2005, per un encàrrec del Festival Internacional dec Música de Torroella de Montgrí. Es una partitura que plasma l'agressivitat de la Costa Brava, el vent, el mar, l'oratge, la lluminositat del Mediterrani, l'olor poètica de les nits d'estiu i el flaire català que respira el paisatge, donant a l’obra una força musical i tímbrica, plena de matissos i colors diferents. Aquí la interpretació de l'OBC i Jesús López Cobos va ser esplèndida, plasmant tot el que vol dir el compositor amb la seva partitura.

El concert per piano de Montsalvatge és una partitura que esta dedicada a Alicia de Larrocha i que va ser estrenada per ella mateixa. L’Obra es divideix en tres moviments ( Energico, Dolce i Vivo) i és d'una aparença clàssica però escrita amb uns esquemes tradicionals composats amb una gran llibertat. Es una obra molt brillant, expressiva, plena d’espontaneïtat i de vigor rítmic.

La interpretació al piano solista va anar a càrrec de la pianista alemanya Uta Weyand; és una intèrpret que posseeix molt bona tècnica en l’execució, amb una claredat absoluta, tant en el seu discurs musical com en el tècnic, amb apreciació de totes les notes musicals i amb força sonora ja que aquest concert ho requereix en varies ocasions. La interpretació de Cobos aquí va ser brillant, molt clara i pendent en tot moment de la solista i els musics de l'orquestra.

La obra de la segona part va ser el meravellós Rèquiem de Gabriel Faué, i que en aquest cas es va interpretar la primera versió que va escriure el compositor per violes, violoncels, contrabaixos, un violí solista, vent, arpa, orgue i timbales. Fauré va escriure una obra intimista que convida al recolliment i que els climes alternen entre ombres i llum.

La seva visió de la mort era plàcida, serena i alliberadora, i Fauré ho plasma amb una escriptura vocal i instrumental que es mou entre els registres mitjà i greu evitant qualsevol estridència. La interpretació va anar a càrrec de Cor de Cambra del Palau, la soprano María Espada i el baríton Stéphane Degout.

El cor va estar en aquesta ocasió esplèndid, amb un so molt ben pastat per part de totes les veus, amb un fraseig molt ben treballat, passant d'uns pianos molt delicats i ben timbrats a uns fortes solemnes i amb un color de les veu rodó i molt ben encertat.

La versió de Jesús López Cobos va ser excel·lent, amb uns tempos molt adequats, un fraseig esplandit, amb una concepció de l'obra molt ben treballada, que va transmetre a tots els músics i amb un gest precís, clar i molt elegant.

La intervenció de María Espada al " Pie Jesu" va ser d'un fraseig exquisit i amb una veu esplèndida donada la gran qualitat de aquesta cantant. El baríton Stéphane Degout va fer una interpretació elegant i ben frasejada.

La intervenció dels musics de l'OBC va ser excel·lent i entregada, ja que és una obra molt delicada per la secció de corda.