LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Eduard Sánchez 24-01-2007
de Chris Kentis

Direcció i guió: Chris Kentis.
País: EE.UU
Any: 2003.
Duració: 79 minuts
Interpretació: Blanchard Ryan (Susan), Daniel Travis (Daniel), Saul Stein (Seth), Stelle Lau (Estelle), Michael E. Williamson (Davis), Cristina Zenarro (Linda), John Charles (Junior).
Producció: Laura Lau.
Música: Graeme Revell.
Fotografia: Chris Kentis i Laura Lau.
Muntatge: Chris Kentis.
Crítica:
Qui més qui menys, pels que som aficionats a la platja, qui no ha anat a nedar una estona mar endins – per cert , ja faig tard per anar a veure la pel·lícula d’Amenábar – per assaborir un plàcid bany a la mercè de les ones del mar? A "Open water" el bany dura força més que una estona i de plàcid no en té res. La sensació de relax que ofereix un bany a alta mar és aquí un angoixant sentiment d’abandonament i vulnerabilitat constants. El film, basat en fets verídics, narra la història d’un matrimoni abandonat per error mentre feien submarinisme a alta mar, amb la ingrata companyia d’una colla de taurons.
Chris Kentis, guionista, muntador i director, va rodar la història amb un pressupost mínim i està obtenint beneficis màxims. Enregistrada amb una càmera digital, amb actors desconeguts, sense maquillatge ni efectes especials, "Open water" adopta un to de documental que atorga al relat una veracitat molt convenient per situar a l’espectador emocionalment al costat dels personatges. A més, el director també ha optat per col·locar el punt de vista de la càmera lleugerament per sobre dels protagonistes; així la sensació de soledat davant la immensitat del mar i de pànic quan apareix l’aleta d’un tauró accentuen el missatge de la pel·lícula: això et podria passar a tu.
La cinta ve precedida per unes expectatives molt altes: va guanyar el premi del Públic al Festival de Sundance i l’impacte que causa el seu visionat el comparen amb el de "El proyecto de la bruja de Blair". Al meu entendre, "Open water" està lluny de ser una pel·lícula de terror. Les similituds amb "The Blair witch project" són comercialment oportunes, però, prenent en consideració que les dues tenen un plantejament formal similar, "Open water" necessita la música per fer patir a l’espectador, per posar un exemple. Jo em quedo amb la bruixa de Blair i amb aquells maleïts nens que riuen mentre toquetejen la tenda de campanya dels pobres infeliços que acampen en aquell bosc de nit.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...