LPC3

Quan el públic que havia anat a veure Goran Bregovic començava a impacientar-se lleugerament, quan més focalitzava l'atenció a l'escenari, els músics de la banda van anar apareixent un a un des de dalt de tot de les grades del Grec. En una combinació difícil -vestits de manera tradicional i amb pinta de camperols- els dos trompetistes, els dos bombardins i el saxofonista van baixar amb gràcia entre el públic que els aclamava. Amb un joc de preguntes i respostes d'entonació balcànica, amb girs melòdics intrincats d'execució aparentment tosca però clara i decidida, van teixir el primer tema de la nit que, en arribar a l'escenari, va esclatar de manera imparable.

En aquest moment, quan Goran Bregovic es disposava a parlar tot disculpant-se per no saber "español", es va fer un silenci admiratiu i amb predisposició a la complicitat que només alguns personatges de cert carisma creen entre l'audiència. Van interpretar principalment temes del treball Alkohol, alternant-los amb versions característiques i convenientment reformades a la balcànica i alguns dels seus temes més coneguts com Kalashnikov i Gas, gas que la gent va corejar amb entusiasme. Sigui com sigui, l'èxit dels seus directes es fonamenta en la pròpia naturalesa festiva de la música que fa i en la seva fórmula per encarar els directes. Té molt clar quin esquema dinàmic ha de seguir per fer aixecar la gent dels seients i posar-la a ballar: introducció instrumental o del mateix Goran a la guitarra, entra tota la banda, amb el bombo, les dues veus búlgares, i el disparat de sampler (percussions rockeres i gairebé disco); en el moment apropiat calla tota la banda deixant sonar la percussió gravada, crit de Bregovic, i entren tots de nou a la tornada de la cançó amb la màxima intensitat. Per algun motiu aquesta fórmula, sumada a la mescla de músiques balcàniques amb el rock i succedanis (sempre de naturalesa festiva), és un èxit assegurat.

Aquestes característiques diguem que ja venen donades en la música de Goran Bregovic, però del concert en si hi va haver nombrosos aspectes que em van fer o arrufar el nas o aixecar les celles, per dir-ho d'alguna manera. Em va semblar que la percussió pre-gravada casava poc amb l'estil de personalitat marcada, decidit i enèrgic de la banda. Em feia perdre la sensació d'humanitat, de proximitat que se suposa que t'ha de transmetre aquesta música. Per altra banda em va agradar algun moment tendre. Baixant revolucions, el van protagonitzar una de les cantants búlgares acompanyada de la guitarra i el clarinet. Moment per a la pausa i la reflexió.

D'aquí en endavant la sensació que em va quedar és la de festa, festa, festa (gas, gas, gas). Cap al final del concert el públic es va posar a ballar amb convenciment i energia, convertint el Grec en una festa i fent que el més escèptic s'aixequés i es posés també a ballar. El públic va aplaudir fins que es van gastar els bisos. Tothom va quedar encantat de perdre les formes i riure per un dia i pensar que està bé gaudir de bona música tot amenitzant-la amb alkohol fort. Encantat amb aquest personatge sorneguer però amb un punt obscur: "in the dead car we are alive". En les seves lletres et pots trobar amb frases com aquestes, però sempre amb un somriure.