LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Petita es va quedar
Alfonso Vilallonga
Luz de Gas, 23 de març de 2009
Petita es va quedar Luz de Gas per acollir dilluns 23 de març el concert de presentació de Libérame, el disc que recull algunes de les cançons més recents d'Alfonso Vilallonga, tantejades ja al seu anterior espectacle, La pata del flamingo. Davant d'una audiència inicialment tímida -com som, els catalans-, el showman del carrer del Pi va arrencar amb la contundent Vengo de lejos, àcida crònica de la seva infantesa al familiar Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. És ja tradició dels Vilallonga fotre-se'n a la més mínima ocasió dels propis orígens aristocràtics: el seu oncle José Luis ja va fer-ho interpretant-se a si mateix a infinitat de films, uns millors que uns altres. Saludable actitud, en qualsevol cas.
El repàs a Libérame va continuar amb peces com Antes, La pluma azul, Los amantes de Madame o Dale lilas a Dalila, preciosa composició dedicada a la filla petita del mateix autor. Mica en mica, la concurrència es va anar escalfant, seduïda per un baró que, com sempre, feia el que millor sap, és a dir, el que li dóna la gana.
Avançada la nit, van aparèixer versions d'altres intèrprets, com She, de Charles Aznavouro l'habitual La valse à mille temps, de Jacques Brel, un clàssic que no falta mai a les soirées alfonsines. El deliri va acompanyar-se de You married me for love, referència al primer Vilallonga nord-americà i Toutes les choses, talismà sense el que el públic, de ben segur, no hagués deixat marxar a l'artista, que, durant tota la performance, impecablement produïda, com sempre, per l'eficaç Inma Ibáñez, va exhibir una perfecta sincronia amb el quartet d'acompanyament, comandat, un altre cop, pel gran Roman Gottwald. A destacar el sorpresiu i molt ben rebut cameo del pianista Dani Espasa.
A mena de conclusió, confessaré que sóc, s'ha de reconèixer, bastant mandrós per segons què. L'altre dia, per exemple, uns amics em comentaven que havien aconseguit entrades pel proper bolo de Madonna a l'Estadi Olímpic. Entre la Ciccone, que ja fa anys que em cansa, i la perspectiva de passar hores i hores de cues i aglomeracions per acabar veient saltironejar a l'ex de Guy Ritchie a desenes -si no centenes- de metres, la meva opció no pot ser més que una: ni de conya. Ahir nit, pel contrari, vaig seure en primera fila, sense cops de colze, a un lloc més que agradable, per gaudir en bona companyia d'un repertori més que estimulant, en boca d'un entertainer més que recomanable. Les comparacions, que sovint no tenen res d'odioses, a vegades són, a més, definitives.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
