LPC3

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

I

Richard Wagner
Els mestres cantaires de Nuremberg. Obertura

Max Bruch
Kol Nidrei, per a violoncel i orquestra, op. 47

Wolfang Amadeus Mozart
Concert per a violí i orquestra núm. 5 en la major, KV 219 " Turc"

II

Serguei S.Prokófiev
Simfonia clàssica, op. 25

Pitr Í Txaikovski
Romeu i Julieta. " Obertura- Fantasia"


Amanda Forsyth, Violoncel
Pinchas Zukerman, Director i Violí


En aquest cas vàrem tenir la sort de comptar amb la presència del gran violinista i director Pinchas Zukerman i de la excel·lent violoncel·lista Amanda Forsyth.

Aquest va ser un concert amè i variat, amb un conjunt d’unes ben escollides i fantàstiques obres.

Es va començar amb la conegudíssima obertura dels mestres cantaires de Nuremberg de R.Wagner. La interpretació de l'obra va ser en general compacta i amb molt bon so per part de l'orquestra.

Va seguir el concert amb la preciosa obra " Kol Nidrei" per violoncel i orquestra de Max Bruc. La part solista va anar a càrrec de Amanda Forsyth.

Forsyth es una gran violoncel·lista, molt poc coneguda com solista, ja que es dedica més a la música de cambra formant part del prestigiós grup de cambra "Zuckerman Chamber Players", i també és violoncel principal de varies orquestres.

La seva interpretació de l'obra va ser magistral. ja que aquesta violoncel·lista posseeix una qualitat inusual en tots els sentits. Va interpretar amb seu instrument, un so realment magnífic, des de la primera nota que va executar, fins l’última, amb uns greus realment espectaculars i amb una projecció i volum que poques vegades es pot sentir en un violoncel·lista, i que es una qualitat que nomes posseeixen els grans violoncel·listes.

Te una musicalitat excel·lent i el seu cant amb el seu violoncel es totalment expresso, amb una capacitat de comunicació i d'emoció amb el públic del tot extraordinari, dotant a la partitura d’una interpretació magnifica. Tot un luxe i que esperem que no sigui l’última vegada que puguem gaudïr de la seva presència a Barcelona.

Per acabar la primera part Zukerman va interpretar el genial concert per violi i orquestra nº 5 " Turc" de W. A. Mozart. Com era d'esperar va ser una interpretació magnífica per part del violinista, de la primera fins l'última nota del concert amb un so i una tècnica del violí realment difícil de superar, amb una musicalitat i dinàmiques excel·lents i amb uns tempos mes que adequats.

Aquí Zukerman dirigia des del violí, la qual cosa va dotar a la interpretació d’una comunicació total amb els músics de l'orquestra que estaven en harmonia amb el violinista en tot moment, amb la sensació que no es sabia on acabava el solista i on començava l'orquestra del gran acoblament que hi havia.

La segona part va començar amb la simfonia clàssica de S.Prokófiev. Va ser una interpretació excel·lent, amb un esperit molt fresc, brillant, dinàmic i amb uns frasejos i dinàmiques molt ben treballades, i amb uns tempos molt encertats.

El concert va acabar amb la Obertura-Fantasia " Romeu i Julieta" de P.Í.Txaikovski. La interpretació en aquest cas va ser molt emotiva en la seva essència, on Zukerman va fer una interpretació plena de matisos i colors diferents, plasmant tot el drama de l’obra de Shakespeare amb una interpretació dotada del romanticisme i passió, que porta cap el tema musical d'amor, i que dona pas a la mort dels protagonistes.

Els musics de l'OBC, i sobre tot la secció de corda, van transmetre que es sentien especialment molt còmodes i entregats amb el seu director, i així ho van plasmar en tot moment, amb una gran comunicació cap al públic i el seu director.