LPC3

Direcció: Spike Lee.
País: EE.UU.
Any: 2006.
Duració: 129 minuts.
Gènere: Drama, thriller.
Interpretació: Denzel Washington (Detective Keith Frazier), Clive Owen (Dalton Russell), Jodie Foster (Madeline White), Christopher Plummer (Arthur Case), Willem Dafoe (John Darius), Chiwetel Ejiofor (Detective Bill Mitchell), Kim Director (Stevie), James Ransone (Steve-O), Peter Gerety (Capitán Coughlin), Victor Colicchio (Sargento Collins), Peter Frechette (Peter).
Guió: Russell Gewirtz.
Producció: Brian Grazer.
Música: Terence Blanchard.
Fotografia: Matthew Libatique.
Muntatge: Barry Alexander Brown.
Disseny de producció: Wynn Thomas.
Vestuari: Donna Berwick.


Crítica:

Spike Lee, director, productor, guionista i actor ocasional, autor de films com “Haz lo que debas”, “Jungle fever” o “Malcolm X” i insigne representant del cinema independent i reivindicatiu afroamericà, es desvia del seu camí - serà una nova etapa? - per a signar un thriller comercial sobre l’atracament perfecte a un banc de Wall Street. El seu canvi de registre, però, tampoc és una novetat sorprenent. Lee sempre ha estat un realitzador polifacètic i és autor de diversos videoclips i spots publicitaris. A més, la controvèrsia i la seva obra sempre han anat de la mà, en major o menor mesura, i “Plan oculto” no és una excepció. En aquest cas, diferents personatges i escenes palesen el seu ideari, basat en el rebuig a les desigualtats racials i de classes i en una crítica agra als cercles de poder.
“Plan oculto” (Inside man; la traducció perd en eloqüència), és la crònica de l’atracament a un banc estudiat al mil·límetre i liderat per un misteriós individu (Clive Owen) i la lluita d’un implacable policia (Denzel Washington) per frustrar-lo. El magistral trio interpretatiu el completa Jodie Foster, una enigmàtica negociadora i agent d’influències – un personatge de proporcions ben inquietants - que es mou entre les més altes esferes de poder per aconseguir tapar un terrible secret que s’amaga en una consigna del banc.
Paral·lelament a un repartiment de notable qualitat, el principal motor del film és el guió. “Plan oculto” amaga diverses sorpreses, gràcies a una trama intrigant on la informació necessària per comprendre l’abast de la història es va avançant seqüència a seqüència. Tret d’algunes concessions innecessàries al paper de Denzel Washington (per quan un paper de veritable perdedor? Ja em comença a recordar a Tom Cruise; sembla que només puguin fer personatges instruïts en l’autosuperació, física i moral, per sobre de la resta de mortals; sort que en Denzel resulta més convincent davant la càmera que en Tom…)
Per la seva banda, Spike Lee es guanya la nòmina amb una sòlida direcció d’actors i un desplegament de moviments de càmera fidels al seu modus operandi com a realitzador. Ens trobem, doncs, davant d’un Spike Lee capaç d’elaborar un thriller sòlid i ben resolt sense renunciar a un cert toc de denúncia, marca de la casa.