LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Pujol es mereixia més
Bernat Dedéu 14-04-2011
Les Vespres de Sant Jordi de Joan Pau Pujol
La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI; Jordi Savall
Santa Maria del Mar, 24 de març de 2011
Joan Pau Pujol no era un mestre de capella més. N'hi ha prou escoltant un minut de la seva música sensacional -filla de la polifonia de Tomás Luis de Victoria, amb tics visionaris que l'acosten al barroc- per adonar-se'n de que hem tingut un dels altaïrs de la nostra música desat al calaix durant massa temps. Ja l'havíem redescobert al magnífic compacte Música para el corpus de La Grande Chapelle i la Schola Antiqua, comandats per Albert Recassens. Per això aquest vostre narrador de sons esperava amb candeletes aquest quart programa dels "savallescos" espais del so original.
L'In festo sancti Georgij Martyris (1614) és una autèntica orgia sonora ordida per a solemnitzar els actes litúrgics de Sant Jordi, una obra més que íntima on l'stile rappresentativo es baralla amb l'incipient ús de la policoralitat i una música d'una expressivitat espatarrant. Malauradament, tot i estar servida per uns intèrprets que ens han acostumat a l'excel·lència com a pauta de normalitat, aquesta obrassa pujoliana no va tenir la interpretació que mereixia. Savall sempre regala bona música, però aquest concert no serà un dels més recordats del mestre igualadí.
Primerament, Santa Maria del Mar -tot i ser un entorn de gran bellesa- no és el recinte més adequat per fer un concert. Massa reverberació, excessiva llunyania dels intèrprets i molta dificultat per empastar el so de la formació Savall, que va esmerçar força temps en afinar la seva viola de gamba soprano, cosa que no van fer la resta d'intèrpets. Malament rai. L'inici del Deus in adjutorium meum intende ens va portar un conjunt de vent (trompeta natural, corneta i sacabutx) desafinat amb gran entusiasme. Entenem les descoordinacions en un entorn, insistim, delicat per fer música.
Savall ens va donar moments notables del seu art (meravellós final al Psalmus 115), però fluctuava entre els seus músics -especialment a les veus- un ambient de bolo i rutina que no podem amagar als lectors: massa manca de cura i tensió en una música que requereix entrega. Ens va faltar intenció catedralícia en el decurs narratiu de l'obra, una mica més de cura en la dicció, i que algun dels membres del cor es dediqués a cantar en comptes de moure la boca i saludar els amics de la platea. Quan parlem de músics tan bons, aquestes actituds han de ser esmentades (i esmenades). És una autèntica pena que el nivell de l'equip Savall s'hagi fet tou en un concert d'un dels nostres músics més extraordinaris.
Aplaudim el mestre per portar-lo de nou, però no per això cal dissimular l'obvietat: Joan Pau Pujol, mestre de mestres de capella, es mereixia més.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
