LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Quan el flamenc es converteix en balada romàntica
Gemma Solés 19-02-2009
Chiquetete
Festival de Flamenco en Barcelona: De Cajón!
19 de febrer de 2009
Quan el flamenc es converteix en balada romàntica, un nom se’ns fa ineludible: José Antonio Cortés Pantoja, alies el Chiquetete. Es diu que aquest cantant gadità, nascut a Algeciras i adoptiu del barri sevillà de Triana, començà amb el cante hondo més típic de la música surenya i que no fou fins ja entrada la carrera que s’endinsà en el món de les sevillanes i de les balades, que realment el portaren a fer-se conèixer en el cercle de la música folklòrica espanyola. Aquesta caiguda a la cançó tova, digne de qualsevol tarda amb Tele-Taxi, feu caure en descrèdit la seva carrera artística durant la dècada dels anys vuitanta, i posteriorment ha estat més criticat per la seva vida personal en el cercle de la premsa rosa que no pas per la seva carrera musical. Però Chiquetete aparegué el passat dijous a la Sala Apolo al més pur estil primitiu, amb un repertori embragat d’aquelles arrels a les que es dedicà en els seus inicis.
Acompanyat del pianista David Peña Dorantes, anomenat el Paco de Lucía dels teclats, els flamencs emanaven “duende” des que posaren el primer peu a l’escenari ell i el nodrit seguici, entre els quals també s’hi trobava David “el Chupete” al cajón i el seu fill Fran Cortés. Després de sis anys sense trepitjar cap escenari barcelonès, Chiquetete va venir amb la seva faceta més flamenca i primerenca. Malgrat la importància i art d’aquest cantant, s’ha de dir que estava acompanyat d’un dels pianistes més prestigiosos, que pel meu gust fou l’estrella de la nit. El piano flamenc d’arrel, amb clares influències de la música clàssica més refinada, i alhora amb melodies properes a la bossa nova o al folklore regional espanyol, va poder captivar l’atenció de més d’un espectador curiós que s’havia acostat a la Sala Apolo per a sentir un dels concerts més esperats de la quarta edició del Festival DeCajón. No es tractava d’un simple acompanyament sinó gairebé d’un duet, que d’haver estat un pols hagués guanyat de llarg el pianista.
Bulerías, soleás, sevillanes, flamenc, cante hondo, balades romàntiques amb el punt àlgit a “Cobardía”, únic tema que cantà el públic de manera fervent... En un concert curtíssim i de poques paraules, Chiquetete demostrà la seva àmplia tessitura cantant els aguts amb un falset potent i utilitzant veu de pit en moltes ocasions, amb el clàssic plor cantat flamenc, que ens transportava a l’època en que la península estigué conquerida pels àrabs. Tota una balada romàntica, en definitiva, que ens donà l’oportunitat de gaudir un dels concerts més esperats de l’any pels amants de la musica andalusa.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
