LPC3

El pronòstic de Schönberg, per bé que sigui erroni, continua essent indispensable per a tot aquell que vulgui comprendre la seva obra, que no es creia destructiva, hermètica, cosmopolita, individualista, difícil, abstracta, sinó profundament arrelada al sòl alemany (sí, ell parlava de sòl alemany); Schönberg no pensava pas escriure un fascinant epíleg de la història de la gran música europea (així és com jo tinc tendència a veure la seva obra), sinó el pròleg d’un gloriós avenir que s’estenia fins a l’horitzó.

fragment de la novel·la “La Ignorància” de Milan Kundera

Caldria només escoltar l’inici de la Matthäus-Passion i visionar-ne l’estructura del dolor de la qual ens parlar l’autor d’aquest més que un llibre ja que per poder viure és necessita molta “Pietà ”i un llarg “enterrament”.
Amb un preàmbul que és pot situar al nivell del llibre per part del compositor Ramon Barce, Musicalia Scherzo on inicia una interessant col·lecció de llibres musicals i aquí us presentem el primer d’aquests treballs.

Realment aquest llibre no podia haver estat escrit d’un altra manera. Hi ha un tipus de llibre que si la persona interessada no els portes a terme desgraciadament és quedaria

només a les seves entranyes. No és tracta d’un llibre d’anàlisi, aspecte bastant freqüent quan els compositors s’apropen a la figura de Bach, més aviat seria un anàlisi vers l’impacte creatui i humà d’un ésser amb una ment fugada a l’infinit. Soler aconsegueix introduir tota la seva sàvia bachiana en totes les diferents humanitats com és en la poesia, filosofia i fins i tot en el cinema (veure l’imaginativa comparació d’una fuga amb una seqüència del film Psicosi de Hitchcock).

I com l’escriptura és la emoció del símbol la completa lectura de tots aquests símbols que conformen aquest llibre son d’una emoció delirant (com tota l’obra fonètica del compositor) del principi fins a la fi. Bach fou el resum final de l’Edat Mitjana i del Renaixement la comparació de la tècnica modal amb el dolor d’Occident fins aquella època. Referents com Heidegger, Gödel, Planck, Damascio, Mahler, Spinoza, Shakespeare..., en definitiva el compositor alemany coetani de Newton units per modificar i reconduir el temps, impregnà tot un mantell de futurs esdeveniments, tot un llegat que sense ell no haguéssim pogut avançar.
La lectura ens porta a descobrir l’existència d’obres com l’estrany (així el defineix l´autor) Te Deum de Bruckner i l’agre i inusual descripció de la forma Variació.

Josep Soler no pot fugir de la seva escriptura lírica i poètica com: “el peculiar cáncer que devorará el sistema tonal...”.

Un llibre escrit amb una rara claredat i obscura llum, la que il·lumina al creador amb les llàgrimes que tot artista a de tenir i que l’autor ens dona aquest treball amb la major cura i el màxim de dedicació sobre l’objecte artístic.

I aquest mateix personatge d’una enorme riquesa i autor del llegat més sorprenent de la història, trobarà als qui seran els futurs i casuals lectors d’aquest llibre.
“Ahora, su música, también, nos viene al encuentro plena de dolor y angustiada por el sufrimiento”.

I ara, quasi tot és boira.

Blake ja ho vaticinà: ” ...la societat materialista domina a Europa i això
només ens pot portar cap a una catàstrofe...” els temps no canvien.