LPC3

Johannes Brahms
- Romanzen aus L.Tiecks Magelone, op. 33
Die wundersame Liebesgeschichte der schönen Magelone und des Grafen Petre von Provence (La història dels amors de la bella Magelone i el comte Pere de Prvença)
Versió reduïda per Dieter Görne I traduïda al català per Manuel Capdevila i Font

- Keiner hat es noch gereut
- Traun! Bogen und Pfeil
- Sind es die Schmerzen, sind es die Freuden
- Liebe kan aus fernen Landen
- So willst du des Armen
- Wie soll ich die Freude
- War es dir, dem diese Lippen bebten
- Wir müssen uns trennen
- Ruhe Süssliebchen, im Schatten
- Verzweiflung
- Wie schnell verschwindet
- Muss es eine Trennung geben
- Geliebter, wo zaudert
- Wie froh und Frisch mein Sinn sich hebt
- Treue Liebe dauert lange

Matthias Goerne, baritone
Jordi Dauder, actor
Andreas Haefliger, piano



Les Romanzen aus L.Tiecks Magelone de Johannes Brahms no s’assemblen a cap altre cicle romàntic. Potser, per això, és una de les poques composicions brahmsianes admirades pel seu acèrrim enemic Hugo Wolf.
Brahms escull sempre amb molta cura els seus poetes i, en aquest cas, es decanta per un antic record de joventut.

La història de Magelone té la font literària en un poema escrit al final del segle XII per Bernat de Trèveris, canonge de Magelone, una de les més belles catedrals de l’escola romànica provençal al baix Llenguadoc, no massa lluny de Montpeller, una mena d’església fortificada d’aspecte sever. El poema no fou massa conegut ni tan sols a França, però cap a mitjan segle XI fou adaptat en prosa i imprès en diferents versions cap al segle XV. La més coneguda és la de “Maître Guillaume Le Roy”:
“Au nom de notre Segneur ihesucrist, cy commènce listoyre du vaillant chevalier pierre filz du côté de provènce e de la belle maguelonne fille du roy de naples”

L’obra fou llavors traduïda al italià, el castellà, el portuguès, el rus, el noruec.....
La primera edició en alemany és de 1483. És curiós que un nacionalista impenitent com Brahms s’aficionés tant a aquest argument, fins al punt que en dos anys tenia més de la meitat de l’obra enllestida, tot i que no l’acabà del tot fins al 1868.

Haver pogut assistir a aquest recital va ser un veritable honor, ja que des del seu inici fins la seva finalització va demostrar ser una absoluta delícia. La manera d’enfocar l’obra i d’interpretar-la van ser tota una lliçó magistral.

Aquesta idea d’interpretar Brahms amb els textos parlats entrellaçats entre la música, va donar un resultat molt encertat, ja que no es va limitar a la simple interpretació musical (sense menysprear aquesta opció) sinó que va transcendir molt més enllà, cap a l’experiència de gaudir d’una narració romàntica, tendre i adulta. Els assistents varem poder experimentar la sensació de tornar a la infantesa, absolutament bombardejats d’imatges del record quan els pares ens explicaven un conte de prínceps i princeses encantades abans d’anar a dormir. Espero que el Liceu torni a repetir l’experiència amb un altre dels fantàstics cicles de Lied que existeixen al nostre patrimoni musical.

La interpretació en aquest cas va ser magistral per tots els seus intèrprets:

Si he de parlar de Matthias Goerne. Què puc dir que no s’hagi dit d’aquest grandíssim intèrpret del repertori liderià?
Actualment és molt difícil superar el nivell, tant vocal com musical, d’aquest excel•lent cantant. Les seves interpretacions avui en dia son d’absoluta referència al aportar a la musica una interpretació impecable vocalment, amb una veu d'una grandíssima qualitat, amb uns recursos tècnics excel·lents que li permeten portar la veu per on ell vol en tot moment i provocant que tingui una gamma de colors, contrastos sonors i de volums i registres expressius realment extraordinaris, i que fa que les seves interpretacions siguin úniques alhora que posseeix una musicalitat immillorable. Matthias Goerne és realment fantàstic, i fa que amb el seu cant traspassi mes enllà de la simple interpretació musical amb la seva gran entrega i comunicació cap el públic assistent.

El pianista de Goerne, Andreas Haefliger va seguir ajudant per que l’interpretació de la partitura fos magistral al tocar d’una manera completament compenetrada amb el cantant, on tot estava al seu lloc tant musicalment com de sincronització, ja que anaven en tot moment junts com si fossin una sola persona alhora, i amb un so del piano expressiu, rodo i delicat i amb molta poesia musical.

L’actor Jordi Dauder va acabar d’arrodonir el cicle de cançons de Brahms aportant la seva veu per explicar-nos la bonica historia d’una manera molt sensible, intima i delicada, amb molta passió i alhora amb molta senzillesa, tal com és conta un conte a un nen abans d’anar a dormir, que provoca que al sentir-lo, el mirem embadalits per la historia de donzelles i cavallers que ens va explicar aquest excel·lent actor, amb aquesta veu tant preciosa i amb aquesta interpretació tant elegant.