Bernat Dedéu 08-07-2011
Arditti Quartet
L'Auditori, 19 de maig de 2011
II Cicle de Concerts Centre Robert Gerhard
Ressenyem la penúltima vetllada d'aquest segon cicle de Concerts Centre Robert Gerhard, tot i desitjant que l'experiència es repeteixi sense límit i que les malignes tisores no tenallin una de les entitats adscrites a l'Auditori que funciona amb més professionalitat. Felicitem al seu coordinador executiu, Oriol Pérez, i al reguitzell de músics que ens han fet redescobrir una sèrie d'autors i compositors que, en qualsevol país, serien sonoritat de canvi habitual. Especialment, com hem repetit ad nauseam, el nostre geni Gerhard, del qual hem gaudit per primera vegada joies com el ballet Ariel i que ens va portar nous calfreds a l'ànima en aquest excel·lent concert d'una formació ben consagrada com els Arditti, que van posar la seva empremta inconfusible al nostre repertori.
El Quartet per a corda número 1 mostra perfectament les tensions internes d'un compositor que encara cerca el seu estil madur, que ordeix noves estructures en la pressió del serialisme, sempre amb un ull posat al folklore del país. Es podrà esmenar als Arditti un excessiu abrandament en la seva interpretació (palès en un Con vivacita un pèl apressat), però el segell de les seves interpretacions és difícil de confondre. El segon quartet -en un únic moviment de set seccions- va ser més ben traduït, al meu entendre, amb una formació més concentrada en filar el discurs gerhardià en essència.
El concert també tenia una mostra de música ben viva, amb el Quartet per a corda núm. 3 ("Raging in the Dark") de l'omnipresent i treballador Benet Casablancas, una partitura sense concessions d'una altíssima tensió harmònica, però que recau en un llenguatge musical que al narrador de sons se li fa caduc i amb poques coses a dir. El concert finí amb el Quartet per a corda, op. 3 d'Alban Berg, en una versió d'excessiu sucre romàntic, amb poca atenció als silencis que s'entreveuen al Langsam inicial.
Els Arditti han fet l'enregistrament dels quartets de Gerhard, en una gravació que a casa esperem amb delit. Bons intèrprets, un gran compositor, i un públic atent al gaudi musical (entre els quals ens va fer especial il·lusió veure als mestres Ros Marbà i Pons, el primer dels quals és membre de la Comissió Assessora del Centre Gerhard). La millor manera de recuperar el patrimoni és aprendre a gaudir-lo. Hi ha molts indrets on aplicar-hi tisores. I aquest no seria precisament el millor...
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...