Rigorós Chopin

Glòria Soler 26-01-2008

Joanna Trzeciak, piano. Chopin i Rachmaninoff

Ateneu Barcelonès. HAMMERKLAVIER 2008

Joanna Trzeciak va inaugurar el cicle internacional Hammerklavier d’enguany amb un programa dens i homogeni que reunia cinc poloneses de Chopin i cinc études-tableaux de l’op. 39 de Rachmaninoff. Tots dos grups de peces es van interpretar sense interrupcions, fet que s’agraeix especialment en els recitals ja que afavoreix la concentració tant de la pianista com del públic.

Poques vegades es presenta l’ocasió de sentir Chopin tal com el va interpretar Trzeciak, fugint de les versions afectades que confonen la fortalesa pròpia del compositor amb l’ostentació dramàtica que acaba resultant frívola. D’entrada, va demostrar una gran maduresa en el coneixement de les peces, que es basava en l’aprofundiment del treball d’execució: minuciós, subtil i ple de matisos. La versió que ens va oferir va ser austera, parca en recursos i amb un ús gens abusiu del pedal. Tot això no renyia amb una gran expressivitat sostinguda en la ductilitat a què sotmetia el piano especialment en els canvis dels passatges més melancòlics als més alegres. Transicions abruptes però ben resoltes, concises i amb una dicció precisa, sovint marcada, contrastant així amb els moments de més esplendor harmònica sense perdre mai la fermesa i l’energia vital que desprèn una obra de Chopin. I que pot implicar l’oient fins al punt de deixar-lo exhaust ja que persegueix mantenir-lo en perpetu estat d’alerta. Una interpretació vigorosa, clara -i clarificadora- on s’accentuava la fúria del geni romàntic. Continguda, això sí, però emergent de les mateixes entranyes de l’instrument.

La forma de les poloneses, majoritàriament en tonalitats menors, afavoreix aquest tipus d’interpretacions menys efectistes. És potser per això que no se senten sovint a les sales de concerts, perquè s’escapen de la superficialitat. La pompositat plena de rubatos a la que ens tenen avesats molts músics pot induir a creure que és en això que rau l’essència del compositor, però obliden així la seva força, que és una de les principals característiques que diferencien Chopin dels seus contemporanis i que aquí es va posar plenament de manifest.

Completaven el recital cinc estudis de Rachmaninoff donant així conjunt al programa sense sortir del romanticisme tardà. Trzeciak s’havia anat trobant més còmoda a mida que avançava el recital i sense defugir l’austeritat va fer gala d’un gran domini de les dinàmiques i del control del fraseig, necessaris en unes peces de caire intimista que recorden ben poc a les obres concertants del mateix Rachmaninoff.

Val a dir que la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, tot i que reuneix unes mides apropiades per als concerts de cambra, té una acústica extremadament seca i especialment difícil i dura per al piano. Això posa a prova qualsevol intèrpret i pot espatllar considerablement una audició. Que no resultés així, confirma la qualitat de Trzeciak. Sens dubte, una pianista a prendre com a referent en aquest tipus de repertori.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!