LPC3

El concert va començar amb la vital “Obertura acadèmica” de Johannes Brahms.
Aquesta és una musica molt enèrgica i festiva que necessita d’una interpretació amb aquestes característiques. La versió de l’OBC i Rumon Gamba va tenir aquestes qualitats amb unes dinàmiques molt marcades i una expressió molt adient per l’obertura de Brahms.

El concert va prosseguir amb el concert per a violoncel i orquestra de Robert Schumann.
El solista en aquesta ocasió va ser Christian Poltéra que va dotar a la seva interpretació de una gran musicalitat. Aquest violoncel·lista posseeix un so molt cuidat i ample, destacant la gran projecció que aconsegueix a traves del seu violoncel amb un equilibri molt notable de totes les seves cordes, i destacant la corda La que produeix un so molt penetrant i bell. És un violoncel·lista molt sensible al tocar amb una musicalitat excel·lent i sobre tot molt natural, ja que quan toca, tot sembla fàcil encara que no ho sigui per aquesta gran naturalitat nata que posseeix Ell i el violoncel s’acoblen tant que semblen un sol element alhora. La interpretació del concert va ser en tot moment molt musical i cuidada.

La segona part va estar interpretada en la seva totalitat per la vuitena simfonia de Antonín Dvorák. Aquesta simfonia rep el sobrenom de “L’anglesa”, perque a que és va estrenar a Birminghan. Aquesta obra fusiona la meravella poètica de l’home davant la natura, el sentiment nacional de l’autor per la seva terra i un domini complet de les tècniques clàssiques.

Tot plegat reflecteix el fet que aquesta és la primera simfonia que Dvorák que escriu per al seu propi plaer, i que l’enllesteix en només dos mesos i mig a finals del estiu de 1889, en l’entorn tranquil de la seva casa de camp a Vysoká.

La interpretació en mans del director Ruman Gamba va ser molt expressiva i sentida.
Va dotar a la música de Dvorák de una gran musicalitat, on cada frase que interpretaven tenia un sentit per on volia portar la musica amb un gran llenguatge expressiu i vital.
També va ser una interpretació molt enèrgica, comunicativa i plena de colors i contrastos diferents.

És un director molt vital i amb moltes ganes de fer música, i que ho va transmetre als interprets de l’OBC, i destacant la secció de violoncels per la seva interpretació tant entregada i fantàstica de l’obra, ja que aquesta simfonia també li podríem posar el sobrenom de “ Simfonia dels violoncels” ja que ells son els absoluts protagonistes, perquè Dvorak va escriure les melodies principals i mes belles a la secció dels violoncels.