LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Shrek 2
Eduard Sánchez 24-01-2007
d'Andrew Adamson, Kelly Asbury i Conrad Vernon
Direcció: Andrew Adamson, Kelly Asbury i Conrad Vernon.
País: USA.
Any: 2004.
Duració: 92 minuts
Gènere: Animació, comèdia.
Doblatge original: Shrek (Mike Myers), ase (Eddie Murphy), Princesa Fiona (Cameron Diaz), Reina Lillian (Julie Andrews), Gat amb botes (Antonio Banderas), Rey Harold (John Cleese), Príncep blau (Rupert Everett), Fada madrina (Jennifer Saunders), Germana lletja (Larry King).
Guió: Andew Adamson, J. David Stem, Joe Stillman i David N. Weiss; sobre un argument d’Andrew Adamson basat en los personatges creats per William Steig.
Producció: Aron Warner, David Lipman, Jeffrey Katzenberg i John H. Williams.
Música: Harry Gregson-Williams.
Muntatge: Michael Andrews i Sim Evan-Jones.
Dissenyo de producció: Guillaume Aretos.
Direcció artística: Steve Pilcher.
Vestuari: Isis Mussender.
La qualitat i l’èxit comercial de la primera pel·lícula d’aquest ogre carismàtic i sorneguer han allisat considerablement el camí de la segona entrega: Shrek 2 ha arrasat a les sales dels Estats Units i ho està fent a Espanya. El cert, però, és que està triomfant per mèrits propis. Tot i que, al meu entendre, a Shrek 2 li manca el trepidant ritme còmic i argumental de la primera. D’altra banda, això és normal: les primeres pel·lícules sempre sorprenen per la seva frescor i les seqüeles acostumen a pecar de poca innovació i de d’excessiva autocomplaença que proporciona l’èxit de la primera (vegi’s la trilogia Matrix, per posar un exemple). En conclusió: Shrek és genial i Shrek 2 és bona.
Dit això, he de reconèixer que les noves aventures del ogre i la princesa són igualment entretingudes i compten amb un nombre elevat de gags molt ocurrents i de referències a altres films que faran les delícies dels més cinèfils. Les paròdies apunten a pel·lícules de tots els gèneres i colors: “De aquí a la eternidad”, “La sirenita”, “Misión imposible”, “El senyor dels anells”, “La máscara del zorro”, “Alien”, etc. Aquest cop Shrek i Fiona se les hauran de veure amb els pares d’ella, contraris al seu matrimoni, i amb una Fada Madrina que té poc a veure amb les fades madrines a que ens té acostumats la factoria Disney. Destacable és també la incorporació del personatge del Gato con Botas, interpretat i doblat al castellà per un Antonio Banderas molt murri, que no dubta a autoparodiar-se fent d’un “Zorro” molt suí generis.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
