LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Stravinski i Amèrica a l'Ateneu
Joan Sebastià Colomer 28-10-2011
Duo Vela. Eulàlia Vela i Ester Vela López, piano a quatre mans
Ateneu Barcelonès, 16 d'octubre de 2011
Amb el format habitual del cicle "30 minuts de música" (dues sessions de mitja hora) el Duo Vela va presentar el passat dia 16 un interessant programa que incloïa, en una sessió, Petruixka, de Stravinski, i en l'altra, d'aroma americà, com aclaria el programa, Rhapsody in blue de Gershwin, Barcelona blues, de Montsalvatge i un fragment (Hoe down) de Rodeo d'Aaron Copland. Tot en versió per un piano a quatre mans. En el cas de Stravinski, la versió en aquest format és obra del propi autor, mentre que Eulàlia i Ester Vela van utilitzar per a Gershwin un arranjament d'H. Levine de 1924, per a Montsalvatge una transcripció del duo 2002 de 1956 i per a Copland un arranjament propi.
Malgrat que ja a les 18:00 ja s'havia ofert una primera sessió del programa "americà", quan a les 19:00 es va iniciar la sessió amb Petruixka certes imprecisions van donar una sensació d'"inici de concert" que es va anar esvaint com més anava. En qualsevol cas el caràcter escènic de l'obra hauria demanat una major teatralitat en certs moments, especialment en relació a l'elecció dels tempi. El conjunt de les dues sessions oferí, com a característica interpretativa del duo, una certa rigidesa rítmica que, si bé encaixa bé amb l'estètica d'un Stravinski, entra en clara contradicció amb el swing exigible en una obra com la de Gershwin.
Tot plegat, en qualsevol cas, són els detalls criticables d'una sessió molt interessant en el qual van brillar, particularment, les altres dues propostes: l'execució del Barcelona blues d'un Montsalvatge sempre inspirat i en aquest cas fortament arrelat en el blues que promet el títol, d'una banda, i de l'altra l'arranjament propi sobre el Hoe down d'Aaron Copland. Aquesta darrera obra ofereix, conjuntament amb la de Gershwin, les dues cares (la blanca i la negra respectivament) d'una tradició nacional nord-americana que ambdós compositors van contribuir a construir. Es tracta, per tant, d'un encert de programació que va quedar reforçat amb el bis: Uncle Remus de Three American Dances in Ragtime Rythm, de Henry F.B. Gilbert.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
