LPC3

Prop del metro Château d'Eau, entre perruqueries afro i salons de manicura, es troba el New Morning. Aquesta sala de mida mitjana i forma rectangular és coneguda per la seva bona acústica. I sí, és cert, el trio de Minneapolis va sonar-hi extraordinàriament. Venien a celebrar que fa 10 anys que toquen junts, i que per aquesta ocasió acaben de publicar el seu setè àlbum, Never Stop. A diferència dels seus anteriors treballs que sempre comptaven amb covers de grups famosos (Nirvana, Radiohead, Bee Gees..), aquesta és la primera vegada que no n'han inclòs cap. El trio va dedicar la primera part del concert a tocar temes dels seus anteriors àlbums, i la segona a descobrir-nos el Never Stop.

Què dir d'aquest power trio, que barreja el jazz d'avantguarda amb el pop o el rock, el swing amb els ritmes disco dels anys 80, les melodies dolces i repetitives amb el free jazz? Doncs que tot i que són àmpliament coneguts pel públic parisí, i que el repertori del nou àlbum segueix la tònica dels anteriors, van aconseguir embadalir-nos durant les més de dues hores de concert. No és d'estranyar que el públic, entusiasmat, demanés un segon bis, i que el trio, que no hi comptava, hagués de repetir el single que dóna nom al nou disc. Que on està la màgia ? La màgia està en aquests tres personatges, brillants instrumentistes, excel·lents a l'hora de tocar junts. Seriosos i còmics alhora. De fet semblava que ens trobéssim davant d'un pirata, un cow-boy i un executiu jugant a fer música. Un crític de The Guardian va dir un dia: if the Coen Brothers put together a jazz trio, perhaps it would be like this, the comic and the dramatic rolled together. En la música hi trobem exactament això: moments dramàtics, foscos, intensos, fregant el free jazz però sense mai acabar d'enlairar-se, al costat de melodies precioses, delicades, harmonies pop, on el bateria treu uns cascabells, una capseta de música. D'un cantó a l'altre ens hi porten sense que ens n'adonem. Els temes es comencen a deconstruir poc a poc, el piano puja de registre, escapa del ritme de la melodia, les harmonies es comencen a deformar amb segones menors infiltrades, el bateria colpeja amb fúria els plats i el contrabaix percuteix amb força les notes més greus. Com un globus aeroestàtic que s'infla i es desinfla amb elegància, el trio sempre ens torna, agafats de la mà, a terra ferma. Més claus per entendre el seu discurs ? La repetició -de les estructures harmòniques i de les melodies- i els bucles, al costat de la sorpresa, el silenci, el contrast, la variació. Els compassos irregulars combinats en un mateix tema amb ritmes de rock.

Tot plegat situa la música d'aquest trio a l'abast d'un públic ben ampli, des dels entesos de jazz fins als amants del pop, sempre que hi hagi ganes d'expandir fronteres i convencions, sempre que no tinguem por d'apropar-nos a les portes del caos i de la ràbia, i que no ens incomodi disfrutar amb bucles interminables d'harmonies i melodies alegres. L'energia i musicalitat dels tres músics fa que el seu directe sigui excepcional, i que no perdin l'atenció del públic en cap moment. És una pena que de moment no tinguin cap concert previst a la Península Ibèrica perquè aquesta cronista exiliada a París us els recomana amb entusiasme.

 

Set List

2 P.M.

And Here We Test Our Powers Of Observation

Anthem For The Earnest

In Stitches

Thrifstore Jewelry

1979 Semi-finalist

Big Eater

Variation d'Apollon

You Are

Bill Hickman At Home

Beryl Loves To Dance

People Like You

Never Stop

The Radiotower Has A Beating Heart

Flim (bis)

Never Stop (2n bis)