LPC3

Nit de celebració a la Sala Bikini, on el que podríem situar com la jove escena catalana del folk-pop es va vestir amb les seves millors gales per assistir a la presentació del nou disc dels Anímic, el Hannah (2011). Els de Collbató fa ja anys que es passegen per tot tipus d'escenaris amb una proposta molt personal que gira al voltant de la composició de grans cançons. Amb la posada en escena del seu nou treball van ser capaços de mobilitzar un munt de gent, que gairebé va omplir la Bikini, fent d'aquesta manera justícia a una banda que hauria de tenir una rebuda popular molt més exagerada si aquestes coses es poguessin mesurar amb paràmetres de justícia artística.

Va obrir la vetllada la cantautora lleidatana Clara Vinyals amb el seu projecte Renaldo & Clara, que va oferir una actuació molt tímida que tot i no estar a l'alçada d'allò que té enregistrat va preparar al personal per al plat fort de la nit, el directe dels Anímic. Van començar forts amb Trenco una branca, una de les joies que amaga el nou treball, combinant com fan als discos la seva condició bicèfala, amb peces de caire més aviat folkie composades i cantades pel Ferran Palau en català i temes més foscos i popies de la mà de la Louisie Sansom en anglès, deixant ben clar que tots dos formen una de les parelles (dins i fora l'escenari) més interessants de l'actual món de la cançó a casa nostra.

En Ferran i la Louisie van ser acompanyats a l'escenari per la millor versió instrumental dels Anímic al complert, amb en Roger Palacín a la bateria, en Miquel Planas al baix, la Núria Monés a la guitarra elèctrica i en Juanjo Montañés als dispositius electrònics, a més de les incorporacions de la trompeta del Genís Navarro i d'una petita secció de corda formada pel Jordi Claret al violoncel i la Maria Parera al violí, que van ser capaços de traduir molt dignament al directe els arranjaments de molts tipus que es troben al disc.

També els van fer costat un conjunt de futuribles i futurs pesos pesats de la cançó en català. La mateixa Clara Vinyals, la Maria Coma i l'Anaïs Pascual integraren un trio de luxe per als cors, a qui es van anar sumant en Jordi Lanuza dels Inspira, en Pau Vallvé, o en Joan Pons del Petit de Cal Eril, aquest últim ajudant a fer créixer la meravellosa i delicada Les fulles fan d'ocells, del seu disc anterior, el molt recomanable Himalaya (2009). De fet només van repescar de treballs anteriors la citada Les fulles fan d'ocells, l'Hospital per animals, de l'Hau o Hïu (2007), Les petites coses, del Niu-Núvol (2004) i la tendre faula animal La mort i el riu, de l'Himalaya (2009), per a la que van fer pujar a l'escenari a la Maria Rodés, que romania amgada entre el públic. Com era d'esperar van dedicar el gruix del concert als temes del Hannah (2011), on van demostrar la seva vàlua sense fissures.

Van haver-hi molts punts àlgids, com cada cop que intervenia un dels invitats. Un dels moments més poderosos de la nit va arribar, però, amb la interpretació de Blue Eyed Tree i el seu progressiu crescendo d'intensitat, realment colpidor. Un altre amb la preciosa La pols i el punyal, que és d'aquelles cançons que gairebé es defensa sola. De totes formes, el clímax es va esdevenir amb l'última peça, interpretada pel conjunt dels Anímic més tots els invitats dalt l'escenari; tots plegats van corejar Taüt, una trista però bonica peça sobre la idea de la mort que va concloure una gran actuació, tot fent evident la importància dels Anímic dins el panorama musical català i la salut d'una escena que tot i ser força jove ja té moltes coses a dir.