LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Eduard Sánchez 24-01-2007
de Wolfgang Petersen

Direcció: Wolfgang Petersen.
País: EEUU.
Any: 2004.
Duració: 163 minuts
Interpretació: Brad Pitt (Aquiles), Eric Bana (Héctor), Orlando Bloom (Paris), Diane Kruger (Helena), Sean Bean (Odiseo), Brian Cox (Agamenó), Julie Christie (Tetis), Peter O'Toole (Rey Príamo), Brendan Gleeson (Rey Menelao), Saffron Burrows (Andrómaca) i Rose Byrne (Briseis).
Guió: David Benioff; basat en el poema èpic "Ilíada" d’Homer.
Producció: Wolfgang Petersen, Diana Rathbun i Colin Wilson.
Música: James Horner.
Fotografia: Roger Pratt.
Muntatge: Peter Honess.
Disseny de producció: Nigel Phelps.
Direcció artística: Julian Ashby, Jon Billington, Andy Nicholson i Adam O'Neill.
Vestuari: Bob Ringwood.
El gènere peplum, del qual “Espartaco” és el seu màxim exponent, es torna a portar. “Gladiator” va donar el tret de sortida a la reflotació d’un gènere que reuneix acció, amor, mitologia i aventures a parts iguals. A Hollywood es freguen les mans. A més de “Troya”, aviat podrem veure a la gran pantalla “Alejandro Magno”, d’Oliver Stone.
En el cas que ens ocupa, el director Wolfgang Petersen – un veterà del cinema d’entreteniment (“En la línea de fuego”, “Air Force One”, “La tormenta perfecta”, etc) – revisiona “La Ilíada” del poeta Homer i fabrica un producte a la seva mida: un film d’amor i de guerra, un repartiment estètic (Brad Pitt, Orlando Bloom) i amb un toc de qualitat (Peter O’Toole) i un disseny de producció de luxe. La magnífica recreació dels escenaris de l’Antiga Grècia i les espectaculars batalles fan de “Troya” una pel•lícula agradable als sentits. I aquest és el seu principal potencial. Avorrir, no avorreix. A més compta amb un plus d’exhibició de músculs per part de Brad Pitt i Eric “Hulk” Bana.
Qui surt força mal parada, per cert, és Diane Kruger, que interpreta a la bella Helena d’Esparta i que hi és només al film per posar cara de “jo no volia provocar aquesta guerra–amor meu, què farem?–vaig a retocar-me el maquillatge”, quan, de fet, el seu personatge, junt amb el d’Agamenó, és clau a la història per entendre la invasió de Troya per part dels exèrcits grecs. Però bé, sembla que el director ha preferit concentrar-se en donar coherència al personatge de Brad Pitt, Aquiles. Tot i que, una mica més i s’acaba la pel·lícula sense fer cap menció al seu famós taló.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...