LPC3

Aquest ha estat l’últim concert de l’any 2008 de la temporada de l’OBC i... no podria haver acabat millor! Vàrem poder presenciar un dels millors concerts de la mà d’Eiji Oue i l’OBC.

Va ser un gran concert gràcies a la conjunció de diverses raons: el gran estat en forma de l’OBC quan la dirigeix Eiji Oue (una gran evidència), la intervenció del gran pianista Jean-Yves Thibaudet i la sensacional interpretació de la setena simfonia de Beethoven.

Anem per parts: el concert va començar amb la fresca i interessant Simfonia del “Il dissoluto punito ossia Don Giovanni Tenorio” del lleidatà Ramón Carnicer, que va estar interpretada amb una gran vitalitat. És un gran plaer poder escoltar una partitura oblidada com aquesta i que respongui musicalment al més alt nivell com va ser en l’ocasió.

Va prosseguir el concert amb el fantasiós i interessant concert per a piano i orquestra núm. 5 en fa major de Camille Saint-Saëns amb l’excel•lent pianista Jean-Yves Thibaudet.

Thibaudet és, sens dubte, un dels millors pianistes solistes de l’actualitat. El secret del seu èxit és la peculiar manera tant personal i interessant que té d’acariciar el piano. El so del piano que aconsegueix extreure és molt personal i resulta peculiarment colorista. D’aquesta manera aconsegueix una grandíssima qualitat que competeix directament amb la seva impol•luta interpretació musical, de gran entrega vital. Thibaudet s’entrega en cos i ànima, aconseguint una gran comunicació entre la seva tècnica impecable i la seva gran força musical. És un gran pianista que, amb una facilitat insultant, li va saber donar tots els matisos necessaris a la colorista i orientalista partitura de Saint-Saëns, evocant uns passatges virtuosístics de gran volada.

La segona part va estar integrada per la setena simfonia de Ludwig Van Beethoven.

Eiji Oue va fer una versió juntament amb l’OBC realment diferent al que estem acostumats en els tempos i frasejos musicals.

La seva concepció musical va mes enllà de la tradició. Va plantejar la partitura des del punt de vista més personal carregant el pes musical de les notes a cada frase per en la seva mesura oblidant la concepció global del moviments. El resultat va ser que Eiji Oue va desgranar la partitura, frase per frase, per desprès aplicar uns tempos diferents a la tradició i, d’aquesta manera, les frases es van poder entendre perfectament dins del seu context musical. El resultat final va ser que l’espectador va poder sentir totes les notes i frases musicals d’una manera comprensible i amb molta profunditat musical. Tot plegat fruït d’una fórmula musical innovadora, magistral i molt propera a l’espectador.

El primer moviment va estar tocat amb molta força musical, caràcter i amb un so dens i ric en el poco sostenuto. Ja en el Vivace el tempo no va ser tant ràpid com estem acostumats i això va donar una interpretació amb molta força i grans aportacions dinàmiques.

El segon moviment Allegretto va estar interpretat amb un so interesantíssim, al igual que l’expressió musical, ja que Oue va jugar amb molts colors passant del dramatisme al lirisme total.

El tercer moviment Presto el va plantejar d’una manera més pesant i mes interessant de l’habitual, ja que va propiciar que la música agafés un relleu diferent amb una perspectiva més àmplia de les notes i amb un pes més contundent musicalment: totes les notes sonaven amb un sentit musical més projectat del habitual.

El quart moviment va ser esplèndid ja que Oue va dotar a la partitura d’una vitalitat molt eficaç i un dinamisme esplendorós, amb un so de l’orquestra brillant i d’excepció incorregible.

Va sorgir a la superfície que Eiji Oue havia treballat aquesta partitura amb gran consciència amb els músics en el sentit de donar exactament el punt personal que volia donar-li i en la qüestió del so de l’orquestra ampli, brillant, amb profunditat i relleu. En aquest marc els músics de l’OBC varen respondre a la perfecció. El resultat va ser espectacular! Els músics estaven totalment entregats a la musica i al seu director.

Felicitats OBC, Jean-Yves Thibaudet i Eiji Oue pel gran concert amb que ens vàreu obsequiar.