LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Una nit al Jamboree
Lluís Xandri 30-05-2011
Aníbal Martínez & Move 7
Jamboree, 9 d'abril de 2011
El passat dia nou d'abril, el projecte del guitarrista, compositor i arranjador Aníbal Martínez va prendre forma a l'escenari de la sala Jamboree. La posada en escena dels temes de Move 7, àlbum enregistrat als estudis Nómada 57, va oferir-nos una nit de dissabte intensa i plena de matisos instrumentals, una vetllada de jazz de gran volada. Acompanyat per una secció de vents: saxo, clarinet, trombó i trompeta; una base rítmica ben engreixada: bateria i contrabaix; i, finalment, la guitarra del propi Aníbal Martínez, la banda va anar desgranant les composicions de Move 7. Cal destacar que al llarg de la nit apareixerien la veu d'Anna Rossi i el piano de Nelsa Baró.
La nit es va obrir amb el tema 44.DD, dedicat a Maradona. Aquí ja es va poder veure la intenció de la proposta. Una guitarra que desprenia les primeres notes, la base de contrabaix i bateria que donaven l'estructura rítmica precisa per tal que els arranjaments dels vents es lluïssin de manera notable. I aquí, arribem a un dels aspectes importants d'aquest projecte: el gran treball de composició que l'autor ens ofereix. Perquè es tracta de temes complexos que ens demanen la nostra atenció, i ens demanen unes oïdes preparades per a melodies i harmonies que fugen de tot tipus de clixé.
El segon tema, la Mirada de Rodia, incorporava una de les altres sorpreses d'aquest treball: les referències literàries que hi trobem. En el desplegable del Cd el tema Invisible, que també va sonar al Jamboree, ve acompanyat d'una cita de Cortázar. Pel que fa a la Mirada de Rodia, al meu entendre, la composició desgranava la ment turmentada del personatge de Dostoyevski. La melodia i l'harmonia donaven testimoni d'un personatge que rebenta l'occipital d'una vella amb una destral.
La nit avançava amb canvis de format incorporats: ara, tocaven a trio un tema dedicat al fill del protagonista, ara es convertia en protagonista la veu d'Anna Rossi. Així que va venir un dels moments més intensos amb el tema Poliedro. El primer motiu, la sensibilitat del piano de Nelsa Baró que des del seu vocabulari musical va captivar al personal present. El segon motiu, el tema condueix al públic cap a moments de gran intensitat i tensió; i finalment, perquè un cop acabat, un té la impressió d'haver deixat enrere un tema rodó, d'alta intensitat i de profunda bellesa.
Altres temes anirien sonant i arrodonint la nit. El Total Time, Invisible i l'obertura de Move 7, Hijos del Metal, amb un gran treball de la secció de vents on semblava que els instruments dialoguessin entre ells. Destacar que la sala es va omplir i que el públic, entre els quals m'incloc, ens vam quedar amb més ganes d'Aníbal Martínez. Així que esperarem el seu nou treball i els seus pròxims concerts.
Comentaris
Jasero (11-08-2011 21:08):
Veritablement un grup a tenir molt en consideració si volem tenir alguna cosa a dir en el panorama compositiu del jazz a Catalunya. Anibal és, segurament, el compositor de jazz més brillant que tenim! I ull viu a la Nelsa Baró! Em va fer esgarrifar al piano! Encara recordo aquest concert! Ull viu!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
