Una nit especial i intensa amb La Troba Kung-Fú

Gerard Cadevall 05-11-2008

Sala Apolo, 5 de novembre de 2008

Es preveia una nit especial i intensa, i així ho va ser. En l’ambient previ al concert ja es palpaven els nervis i les ganes de passar-ho bé de la gent que va acabar omplint la Sala Apolo. I és que estava a punt de començar un concert/festa que posava fi a una gira exitosa de 250 actuacions per pobles i ciutats d’arreu del món. Queien quarts de deu quan La Troba va sortir a escena i davant seu uns espectadors entregats ja d’entrada. Van sonar les primeres notes i el públic assistent va començar a xalar, cantar i dansar. Com una mena de fenomen antropològic, es va desplegar una alegria col·lectiva que no va amainar fins a la fi del bolo. Així, es va iniciar un viatge musical de molts i diversos paisatges sonors replets de colors vius i camins oberts per a (re)descobrir. Des de les arrels més nostrades –la rumba catalana-, músiques de molts indrets van confluir per al gaudi de tots. Des d’aquí primer i després cap allà, la mixtura sonora que caracteritza a La Troba va enganxar des d’un inici als seus fervents seguidors. Amb un so marca de la casa, Joan Garriga i els seus van anar desgranant el repertori del seu primer i únic disc: ‘Clavell Morenet’. Cançons com: ‘Endevinalla’, ‘Loco&Motora’, ‘Volant’, ‘Oriente Miedo’ o un toc nostàlgic dels encara enyorats Dusminguet van fer apujar –encara més- el delit dels presents. Amb el carisma i talent –vocal i instrumental- de Joan Garriga, el feedback amb el públic va ser ple, com si d’una fusió es tractés. Molts convidats-amics van passar per un escenari que en alguns moments es va quedar petit, ja que més de 15 persones s’hi van acabar congregant. El concert va tenir col·laboracions diverses com: la dels components de Sabor de Gràcia demostrant que porten la rumba ben endins; la d’excel·lents ballarines colombianes transmetent la seva vitalitat, llum, color i alegria; així com virtuosos ballarins flamencs posant el seu ‘arte’, energia i ‘gracia’, o cantants cubans exportant allò que només ells tenen des que neixen..Tot plegat, va fer que es traspassessin fronteres- gairebé sempre- amb la música de La Troba en primer pla. Amb tot això, en aquest estat d’eufòria generalitzada, els petits desacords musicals van quedar relegats a un segon nivell; aquí el que comptava, per damunt de tot, era el festí global.

Així doncs, tot i no ser el millor concert de la gira, molts van poder alienar-se –una bona estona- de la crua realitat i refugiar-se en els somriures i passions de molts clavells vermells morenets. Sens dubte, un comiat bo i alegre com pocs.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!