LPC3

L'Apolo ple de gom a gom, la majoria d'assistents, francesos, fervorosos fans de Jean-Christophe Le Saoût, personatge més conegut com Wax Tailor, que acudien el passat dijous a un festival protagonitzat pel també dit "Dj Shadow francès". Jo estava expectant, sense saber ben bé què era allò que anava a veure i amb les orelles ben parades tant com amb els ulls ben oberts.

Presentant el seu tercer treball gravat entre París i New York, In the Mood For Life, després de les 80.000 còpies venudes amb el darrer disc Hope & Sorrow, era d'esperar que aixecaria expectació dins l'escena hip-hop de la ciutat, punyent al país veí i que, cada vegada més, recull adeptes dins les nostres fronteres; però no hagués pensat mai que ens sorprendria com ho va fer amb aquesta dialèctica que traça en els seus directes que ens absorbeix per complet i nega els prejudicis cap a estils que per molts de nosaltres, malauradament, encara són desconeguts.

Wax Tailor no és només un músic, sinó més aviat una conjunció entre músic, cineasta i cronista sonor i visual que mixtura diferents variants artístiques per a transportar a l'assistent dels seus espectacles a un lloc espaciotemporal diferent. Amb l'agulla de la música electrònica i el hip hop - i curiosament punxant discos amb un controlador i tocadiscs sense agulla - va teixint i narrant el seu estil a través del soul, el jazz, el funk, el pop dels seixanta... multinstrumentat com típicament ho faria un director d'orquestra de música clàssica, amb peces protagonitzades per un violoncel i una flauta travessera. Amb veus en off recitant discursos o fragments de pel·lícules, la veu suau i naïve de Charlotte Savary contrasta completament amb la potent presència escènica del MC noruec Mattic. Es tracta d'un espectacle eclèctic, que replanteja l'escena musical contemporània i que ens situa a l'epicentre de la cultura urbana anomenada trip hop.

Per qui no sàpiga que és això del trip hop serà molt senzill captar-ho en un concert d'aquest artista. A l'Apolo vàrem experimentar de primera mà com el down tempo ens hipnotitzava mentre tots els elements sonors i visuals de sobre l'escenari emmetzinaven els nostres sentits, no en el sentit nociu, sinó a mode  d'una espècie de psicotròpic que desperta la nostra imaginació i ens aconsegueix fer viatjar per on el director vol. Tailor no és pioner en aquesta empresa, Portishead ja ens havia aconseguit seduir d'una manera particular i sensual als noranta, que ens transportava a una esfera inclassificable, una galàxia nova que inaugurava una etapa artística i filosòfica diferent en la història "sonora" humana. Ambdós grups no se senten còmodes amb les etiquetes, ja que exploren terrenys inexplorats i que, per tant, no es poden classificar a dia d'avui. Postmodernitat en estat pur, defensa rotunda de la hibridació i de la cultura popular. Imatges que mostren un món desolat, com una mostra de desencantament i alhora un brot d'esperança amb la revalorització de la natura, contraposada al consumisme més destructiu, tot a través de les imatges, icones màximes de l'espectacle, entreteniment pur però que alhora es converteix en un gran relat musicat de la història.   

Es podia arribar a fer pesat en el sentit musical, quan, temes libidinals i lleugers ens induïen a una profunda relaxació minut rere minut, però les imatges reforçaven l'atenció de l'espectador perquè això no succeís. Una constant ràfega d'estils combinant-se provocaven a la poca estona l'eufòria del públic, eufòria que arribava de sobte i que es calmava per moments, sense caure mai en la monotonia. Emocions que eren conduïdes a consciència i que ens transmetien una etnicitat molt actual. Etnicitat que veiem cada dia en els nostres carrers i que és la viva imatge de la societat contemporània, etnicitat integradora que ens feia sentir part de l'espectacle, part de la història. Un espectacle sonor i visual, com dèiem, que és el pur reflex dels nostres dies. Wax Tailor és el cronista sonor i visual de la nostra vida, i ho aconsegueix amb una fórmula senzilla però molt estudiada, i absolutament mil·limetrada que es percep en els seus directes com una autèntica revolució.