LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ofèlia Roca 06-03-2008
Divendres, 6 de març de 2008
Sessió “golfa” al Foyer del Gran Teatre del Liceu
Amy Burton – Soprano
John Musto – Piano
Jean-Philippe Clarac i Olivier Deloeuil – Direcció
Stefanie Pasterkamp – Escenografia
Guillem Gelabert – Il·luminació
Louis Beydts: “Sourire aux lèvres” de La S.A.D.M.P
André Messager: “J’ai deux amants” i “Air durêve” de L’amour masqué
Reynaldo Hahn: “Être adoré...París, si tu veux m’adopter” de Mozart
André Messager: “Couplets du charme” de L’amour masqué
Reynaldo Hahn: “C’est sa banlieue” de Ciboulette
Martini: Plaisir d’amour
Maurice Yvain: Je chante la nuit
Oscar Strauss: “Je ne suis pas ce qu l’on pense” de Trois valses
Cole Porter: Goodbye, Little Dream, Googbye
Maurice Yvain: “ Non, non, jamais les hommes” de Ta Bouche
George Auric: Printemps
Francis Poulenc: Les chemns de l’amour
Una vetllada “monovarietal” al Liceu, dedicada exclusivament a la cantant Yvonne Printemps, amb el repertori que ella cantava i el que va ser escrit expressament per a ella en el seu temps. Perfecte per incorporar coneixements sobre el desenvolupament i evolució de l’artista i el seu entorn.
Va esdevenir en un concert-sessió “golfa” d’aire poc habitual, ja que l’escenari es va transformar en una espècie de cabaret anacrònic amb una escalinata protagonista des d’on apareixia la cantant. El recurs es multiplicava en moviment sincrònics en l’exercici de “baixar” per l’escala en qüestió a mida que transcorria l’espectacle amb varis canvis de vestuari relacionats amb l’època d’Yvonne Printemps, fins l’actualitat.
Amy Burton va fer una interpretació molt sentida, ja que ella mateixa va expressar ser una veritable apassionada d’Yvonne Printemps. La va acompanyar, amb una veu de timbre càlid i sonor, i amb un text de les partitures molt ben explicat i interpretat, amb el recolzament eficient i musical del pianista John Musto.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...