LPC3

Sota el nom de Justice es troben Gaspard Augé i Xavier de Rosnay, parisencs estudiants de disseny, de la nit al dia van dur a la meitat del planeta a la pista de ball amb singles com “D.A.N.C.E” . o “Waters Of Nazareth”. "†" va ser llançat per Ed Banger Records i inclou els singles esmentats a més d'un bon grapat de hits.

Justice van començar a despuntar amb el remix que van fer en 2003 d'una pista del grup anglès Simian, "Never Be Alone", que va aconseguir que el duet fos apadrinat per Ed Banger (qui va llançar el remix) i ho va convertir en un himne als clubs a més d'un èxit a Internet. És rellançat, canviant el títol al 2006 a “We are your friends” (YouTube) per a ser ja un autèntic hit trencapistes que acosta l'electrònica a un públic més afí al rock. Perquè si per alguna cosa es caracteritzen Justice és per incorporar l'estètica i els sons del rock al món dels sintetitzadors. Són reclamats per grups tan diversos com Soulwax ("NY excuse", 2005) o Franz Ferdinand ("The Fallen", 2006) per a fer-los remescles i, després de l'èxit, els francesos es tanquen a gravar el que serà el seu primer LP: "†".

Aquest ús de sintetitzadors, distorsions i guitarres ens acosta inevitablement als seus compatriotes Daft Punk, amb qui a més comparteixen mànager i per als quals fins i tot van fer una remescla el 2005 del “Human alter all”.Tornen a aquesta primera època de l’anomenat french touch, on Daft Punk s'acostaven al house des de gairebé el punk, on l'electrònica es retorça en una combinació de ritmes que van des del hip-hop al metall. En el seu debut es barregen sense contemplacions el techno amb el rock dels setanta, per a fer combinacions fosques sense oblidar la seva iconografia religiosa; un disc atípic que no deixa indiferent.

El començament no pot ser més espectacular; les potents línies de baix funkys de “Genesis” –quin millor títol– i “Let there be the light” es barregen amb melodies de música clàssica en una arrencada de disc gairebé èpica. El tercer tall, “D.A.N.C.E” (YouTube) és un hit de totes totes i guarda reminiscències del mític “Thriller”, a més de fer gairebé un tribut a Michael Jackson amb la utilització d'un “cor de nens” i frases agafades de les seves cançons. “D.A.N.C.E” ha estat punxat i ballat fins a la sacietat i el seu vídeo, amb les centenars de samarretes, va ser tot un fenomen al YouTube.

L'àlbum segueix amb “Newjack”, reinvenció d’un house que no arriba a ser-ho del tot i un ritme que es contagia sense remei. “Phantom” usa un sampler d'un grup italià dels anys 70, Goblin, i recupera les línies melòdiques de l'època al principi per arribar a acabar gairebé en hardcore. Continua amb “Phantom II” amb el mateix tipus de coordenades sonores i “Valentine” ens duu a un mig temps instrumental. Al setè tall, “Tthhee Ppaarrttyy”, rapeja l’Uffie. Comença la veu sobre els acords i després entra el baix per anar pujant poc a poc la intensitat; un tema fregant l’hortera però alhora tremendament enganxós. “Dvno” (You Tube) amb veus masculines i el començament a l’estil de la banda sonora de “Tiburón”, agut, estressant, van acostant-nos al final d'un àlbum tan heterogeni com perfectament continuïsta amb qualsevol sessió d’ells dos.

El final, amb ‘Waters of Nazareth’ i ‘One minute to midnight’ és igual d'impactant que l'inici. En la primera, un soroll industrial impregna el tema d'una atmosfera fosca i l'últim tema té un ritme menys frenètic però igualment envolvent. Justice –Augé i de Rosnay– són sens dubte les noves màquines de l'eclecticisme sonor dut a les pistes de ball. Si les seves sessions són impactants, el seu disc debut no ho és menys; un esclat sorollós però amb tocs de lluminositat, aparentment inconnex però que respon a una continuïtat que fa que mereixi ser escoltat –i ballat– de principi a fi.

Selecció Natural: D.A.N.C.E. (YouTube)

VERSIÓ EN PDF