Grosse Passion

Joan Pere Gil Bonfill 26-01-2007

Grosse Passion, de Josep Soler
Conservatori Superior de Música de Badalona

En contemplar aquesta monumental obra en la seva totalitat ens va venir a la ment la Segona Sonata “Concord, Mass., 1840-60” de Charles Ives (1874-1954), quan el compositor utilitzà en el quart i últim temps “Thorean” una flauta.

La coberta del disc pretén aconseguir una unitat amb el contingut musical de l’obra, per això és nua, sense cap lletra que distorsioni la seva bellesa descarnada. Contemplant la totalitat del gravat escollit (només reproduït en part en la coberta) (Albert Durero, 1417-1548, Catalogue Raisonné des Bois Graves, 1980 by Berghaus), concretament el gravat número 29, “Crist és mort a la tomba”, de la sèrie anomenada “Petita Passió” (1509-1511), hom comença l’enteniment íntim de l’obra.

Soler, l’autor d’obres com “Coronación de espinas” per a dos pianos, 1993 (Wergo 6634-2) i “Passio Jesu-Christi”, 1968 (PDI 80.2056), posa de manifest la seva estranya veneració pel rebuig de l’església catòlica, com a institució, en contraposició amb l’atracció pel seu art.

La mística del compositor, una vegada més, el portà a crear una obra gestada entre els anys 1992 (any de les seves conegudes obres “Mahler-Lieder” i de “Nerón”, drama musical en un acte i cinc escenes) i 2001, any en el que va afegir el clarinet que tanca el cicle, a manera d’epíleg, amb una llarga serenitat.

Fragments musicals que apareixen com vestidures arrancades amb violència del cos. Com una catedral on toquen les bèsties esculpides a les misericòrdies. Laberints foscos de música subterrània sobre les nostres petjades, la música penetra amb violència filtrant-se sense força, sacsejant l’equilibri musical.
Una Passió que, de ben segur, ens portarà fins a les muntanyes de la bogeria.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!